John Morales, un meteoròleg expert de l’NBC, es va posar a plorar mentre explicava en directe la magnitud de l’huracà Milton, que s’ha fet tristament famós pel seu nivell de devastació. Sovint, quan no ens podem aguantar les llàgrimes, demanem disculpes. Probablement ho hauríem de fer per retenir-les i no deixar anar l’angoixa, la tristesa o la desesperació que comporten situacions que fan plorar. John Morales va demanar disculpes per no haver contingut l’emoció. Fa anys que veu com aquests fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents, i sent angoixa i frustració quan, tot i advertir dels canvis que s’estan produint, no s’està fent absolutament res per revertir-ho. Morales va plorar, no només de veure la magnitud de la tragèdia que s’acostava, sinó d’impotència.
Apol·lo, enamorat de Cassandra, va atorgar-li el do de la profecia. Però quan Cassandra va rebutjar-lo, va convertir aquest do en un malefici: els seus pronòstics serien certs, però ningú no se’ls creuria.
Mentre el govern de Biden advertia del perill de no fer cas de les recomanacions i un cap de la policia es deixava d’embuts i avisava els que sempre posen en perill la vida dels professionals que, “si es queden i són tan enzes com per pensar que poden resistir, escriguin el seu nom i el número de telèfon d’un familiar al seu braç perquè quan els trobem, sapiguem a qui trucar”, Trump, que té el do de mentir, atorgat per ell mateix i el seu ego escabrós, escopia mentides xenòfobes, racistes i masclistes sobre les ajudes promeses pel govern o la candidata Kamala Harris. Tot per defensar la seva candidatura basada en l’odi contra la humanitat i l’amor per les armes i la seva tofa hilarant. Que no vol dir que els altres siguin sants de la meva devoció, on vas a parar, però Trump, amb l’ajuda de sequaços com Elon Musk, estén als EUA el discurs que el govern controla el clima i que s’han fet portar un huracà per guanyar les eleccions. Tot plegat està al mateix nivell de l'avortar després de néixer, o del consum de mascotes per part dels haitians que va deixar anar al debat amb Harris. El més desesperant, si és que pot desesperançar més, és que aquests éssers detestables tenen el suport de milions de persones que aplaudeixen les seves mentides. Si Trump guanya les eleccions, diuen que l’èxode d’estatunidencs pot ser històric. Segurament no tant com l’evacuació que ha provocat l’huracà Milton, però no calen fenòmens meteorològics extrems perquè la gent fugi espantada. Hi ha fenòmens polítics protagonitzats per individus, siguin Trumps, Netanyahus, Orbáns o Putins, que són més devastadors que un huracà de categoria 5. Són la maldat amb càrrec i poder. Són els anys 30 del segle passat en aquest segle. Arreu del món. A Europa, on s’ha entonat el bella ciao després d’una proclama d’extrema dreta, a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, no se li ha acudit res més que demanar que es deixés de cantar per “respecte a aquesta institució”. Una institució en la qual el que es respecta és el feixisme, que ha estès les seves ales, ara amb Orbán carregant contra la immigració, el mal sempre ve de fora, que segons ell fa augmentar la violència masclista i no respecta el moviment LGBTI, com si ell i el seu partit respectessin els drets de les dones i els dels homosexuals.
No hi ha límits, ni en el clima ni en la política. Els líders mundials actuals estan arrasant amb tots els drets que troben al seu pas. L’huracà és el cinisme. Els seus egos són devastadors. Plorarem, com John Morales i Cassandra. D’impotència. De perplexitat de pertànyer al mateix món i a la mateixa espècie.
