Un fenomen literari silenciós

Els parlo d’un cas com un cabàs: la novel·la Les calces al sol (La Campana) fa 65 setmanes (que aviat és dit) que està situada a les primeres posicions de la llista de llibres de ficció més venuts. Va presentar-se el setembre del 2022 i ja va pels trenta mil exemplars. S’ha traduït al castellà, al portuguès, a l’italià i al polonès, i no els estranyi que se n’acabi fent una pel·lícula. I tot això, sent com és la primera obra publicada de la seva autora, la ceretana afincada a la Barceloneta Regina Rodríguez Sirvent.

El llibre és una peça de rellotgeria. Té sentit de l’humor, emotivitat, un argument real com la vida mateixa i un missatge aspiracional sobre quina mena de vida volem viure, en què molts lectors es veuen reflectits. El toc final de màgia el dona un ritme narratiu propi d’una sèrie televisiva, perquè cada capítol, no gaire llarg, deixa el lector amb el delit de veure el següent. El ritme al qual van passant les pàgines, els gags, les emocions i les reflexions de la protagonista és sostingut.

El resultat final és que aquesta és la mena de llibre que fa quedar bé als llibreters quan algú els demana “i ara què podria llegir?”, perquè no falla, i fa tornar la gent contenta a les llibreries. I així, de boca a orella, a còpia de llegir-lo i recomanar-lo, Les calces al sol ha desbordat el mapa de lectors més o menys habitual i ha eixamplat la base cap a territoris on hi ha gent que feia temps que no llegia o, encara millor, que feia temps que no llegia en català, i sense distinció ni d’edat ni de gènere.

La factura és lleugera, però el tema no ho és gens, i l’estructura que sosté l’obra, tampoc. I l’èxit que ha assolit revela l’ambició i el talent d’una narradora que sap com arribar a tothom amb una bona història, ben explicada.