Feminisme als premis Princesa d’Astúries

La coneguda feminista Gloria Steinem va fer un discurs per agrair el premi Princesa d'Astúries que li han donat, davant dels monarques espanyols, així com de les dues filles i el que queda dels emèrits, que és, bàsicament, l’emèrita.

La meva feminista de capçalera és Camille Paglia, que l’any 72 va ser l'única estudiant de Yale obertament lesbiana, i que diu coses com: “La idea que les dones havien de votar Hillary Clinton, un dels éssers més corruptes de la nostra història, pel sol fet de ser dona, era ridícula”. O: “El problema del feminisme és que no representa un amplíssim sector de les dones. Per això s’ha centrat en la ideologia i en la retòrica antimasculina”. O: “Ara les feministes s’emparen en no sé quantes estadístiques per afirmar que les dones en general guanyen menys que els homes. Però aquests gràfics són fàcilment rebatibles. Les dones solen triar feines més flexibles (i per tant, més mal pagades) per poder dedicar-se a la família”. O: “No crec que la carrera laboral sigui el més important. És molt important desenvolupar la vida familiar, afectiva... Centrar-se només en la vida pública pot ser propi de personalitats distorsionades”.

La feminista Steinem va dir coses que potser no haurien acontentat la feminista Paglia, com ara que “els rols de gènere són força nous en la història de la humanitat” perquè en els nostres orígens com a espècie migratòria tothom s’ocupava dels nens. No ho sé, sincerament. Tampoc sé si ocupar-se dels nens és pitjor que caçar, ni ho entenc com menys feminista. La feina bona, a les cavernes, devia ser la de pintar parets. En tot cas, va fer el discurs davant d’un senyor que mana per qüestions de bragueta, per davant de la seva germana dona. Un senyor que ja té escollit el destí de la filla: regnar. ¿Com es pot ser feminista, parlar de les cavernes i no dir ni mu del masclisme de la monarquia que t’ha premiat?