‘Félix’: un ‘thriller’ molt tendre
Movistar+ ja té a disposició dels seus abonats la sèrie de sis capítols Félix, de Cesc Gay, que, en realitat, podria ser una pel·lícula llarga. L’acció transcorre a Andorra, on un professor de literatura busca una dona xinesa de qui s’ha enamorat perdudament. Però ella ha desaparegut, sembla que per la seva estranya implicació en una màfia xinesa que blanqueja diners. Félix és una mena de versió nostrada de Top of the lake o Fargo: petites comunitats molt tancades on s’intenta resoldre amb moltes dificultats una trama criminal en un context geogràfic agrest, que gairebé es converteix en un obstacle més per als protagonistes. El paper de Leonardo Sbaraglia com a Félix és una delícia perquè construeix a la perfecció un personatge que contribueix de manera decisiva en el fet diferencial de la sèrie: la combinació entre el thriller i el romanticisme. Per una banda, el Félix té l’impuls inevitable d’investigar, però el motor per fer-ho és una història d’amor que ell viu amb molta tendresa i emotivitat. De fet, la llavor del relat, aquest enamorament, és un MacGuffin hitchcockià perfecte per explicar una trama molt fosca de corrupció fiscal i policial d’una manera diferent. El Félix, tot i ser un habitant més d’aquesta comunitat, té el rol de l’intrús. És un home senzill i sensible embolicat en un conflicte obscur. No encaixa en els espais, sembla que no estigui mai en el lloc que li correspon, però la seva obsessió per trobar la Julia, a qui gairebé no coneix però que estima amb tanta ingenuïtat, el fa tirar endavant. Això fa que cada episodi sigui una construcció permanent dels personatges en la qual l’espectador se sent atrapat. En el cas del Félix, necessites saber si la seva intuïció, el seu desig de creure que la Julia és bona persona i correspon el seu amor, és encertada. I a la vegada, vas elaborant el misteri de la Julia, aquesta protagonista absent, que dubtes sobre si és una víctima o un botxí més de la màfia.
A aquesta miscel·lània de gèneres que és Félix, on també hi ha elements de trama policial i gènere negre, amb l’antiheroi atrapat per una misteriosa femme fatale, s’hi ha de sumar un humor finíssim. En això és determinant el personatge de l’Óscar, l’amic i veí del Félix, interpretat per un Pere Arquillué que està extraordinari. De fet, és el sensacional duet Sbaraglia-Arquillué el que proporciona a la sèrie un pòsit d’una ironia i de comèdia subtil molt eficaç que porta el guió a l’excel·lència. Félix no té pressa en les trames, i es manté el segell de Cesc Gay en la combinació justa de diàlegs, silencis i mirades. També en l’exploració tan interessant sobre la psicologia i els tarannàs masculins. Malgrat que el director hagi canviat el tradicional entorn urbà per un d’alta muntanya, l’essència és l’habitual de Gay.
No us perdeu Félix perquè és molt poc comú a la tele experimentar tanta tendresa en una història plena de girs i conflictes tan ben cosits.
