Feliu Elias, artista polifacètic (1948)
Peces històriques
De l’article del crític d’art Joan Cortés (Barcelona, 1898 - Santander, 1969) a Destino (14-VIII-1948) arran de la mort de Feliu Elias (Barcelona, 1878-1948). Traducció pròpia. Fins al 19 de març d’enguany hi ha oberta al MNAC una exposició sobre l’obra del Feliu Elias pintor, que era alhora caricaturista (amb el pseudònim Apa ), historiador, tractadista i crític d’art (amb el pseudònim Joan Sacs ).
Comença a ser llarga la llista d’amics i mestres insubstituïbles que ens van deixant. Dissabte passat, 7 d’agost, a la matinada moria a la nostra ciutat Feliu Elias Bracons, la salut del qual en aquests darrers mesos era menys que precària. Aclaparat per la malaltia que ha acabat amb la seva vida, qui va ser un treballador incansable havia abandonat quasi del tot, feia ja algun temps, totes les seves antigues activitats. Qui va ser membre d’aquella generació de Les Arts i els Artistes [associació vinculada al Noucentisme fundada el 1910 i extingida el 1936], de la qual, si més no pel que fa a nosaltres, ens reconeixem deutors en gran mesura, ens ha deixat per sempre. Feliu Elias va ser un dels elements més conspicus i eficaços de Les Arts i els Artistes. Home proteic, posseït per una curiositat còsmica, van ser infinits els terrenys pels quals va encarrilar les seves incursions, mai com un turista aficionat i sempre amb prou preparació per fer-les fructíferes. Com a escriptor va fer famós el pseudònim Joan Sacs. Amb aquesta firma periodística va desplegar una tasca de publicista molt extensa en llibres, opuscles, revistes, diaris i periòdics diversos, en articles, assaigs, estudis i narracions. [...] Tractadista d’art, la seva crítica va ser la més acurada i íntegra que hàgim pogut llegir. [...] Altrament, amb el pseudònim Apa va fer dibuixos precisos, nítids, d’un traç infal·lible, i de mordaç caricaturista. En el seu vessant de pintor, com a admirador i coneixedor de l’impressionisme francès i del diàfan intimisme holandès del segle XVII, la seva màxima aspiració va ser conjuminar en les seves realitzacions els encerts lumínics i colorístics d’un corrent amb l’emocionada objectivitat de l’altre. El seu propòsit era gran, i en moltes ocasions va assolir resultats felicíssims. Ens deixa retrats, bodegons i paisatges exemplars en els quals hi ha molta cosa a admirar i molt a aprendre. S’hi respira aquell exquisit panteisme inspirador de les més belles i persuasives realitzacions de l’art representatiu de tots els temps. Si ha existit entre nosaltres un artista pintor conscient de les exigències i les possibilitats del seu ofici, capacitat i conscient de les pròpies forces, i disposat a arribar a les últimes conseqüències a les que l’obliga la seva exigència, aquest va ser Feliu Elias. [...]
