Felipe González té quasi tota la raó

És veritat que Felipe González no va pronunciar la frase "La reforma ha de reconèixer Catalunya com a nació", que apareixia entre cometes a la portada de 'La Vanguardia', atribuïda a la seva persona. Ell es va limitar a respondre "absolutament" a la pregunta de si una eventual reforma constitucional havia de fer un reconeixement explícit a "la identitat nacional catalana". A partir d’un mer assentiment, se li va construir un titular a mida de l’interès pactista del diari. Però bé: això passa a tota la premsa i algun dia hauríem de seure i parlar-ne. El problema és que a l’hora de redactar l’entrevista es va modificar la pregunta, de manera que aquest "absolutament" apareixia ara validant que Catalunya fos reconeguda "com a nació", que té connotacions i un abast diferent. De fet, en la resposta González assegura que "la qüestió de la identitat fonamentalment està lligada a la llengua i la cultura". Ara que sabem com va ser formulada en realitat la pregunta -el diari ha publicat l’àudio, davant les queixes de l’expresident- queda clar que González estava parlant de folklore, llengua vernacla i pamtumaca.

Però no la té tota, la raó. 'La Vanguardia' li va fer arribar una transcripció del text de l’entrevista ja editada, sense titulars (en una pràctica no gaire estètica però, de nou, habitual a la premsa europea). L’oficina de l’expresident no devia advertir la modificació: "Res a objectar", van contestar, incauts. Com deia el Capità Enciam, però, els petits canvis són poderosos i tots plegats -Iceta inclòs- es van trobar que González semblava confondre libertad i libertinaje en portada del diari amb més difusió de Catalunya. Ara bé: per què ha trigat tres dies a contestar? Amb la conya, fa una setmana llarga que parlem d’ell. Quin magnífic control del tempo.