Felip VI, rei d'Espanya com sabem, va atorgar fa uns dies el títol de “reial” a una esperpèntica entitat mallorquina que es fa dir Acadèmi de Sa Lléngo Baléà (ho escriuen així, o de qualsevol altra manera) i que propugna la segregació d'una imaginària “llengua balear” respecte del català, així com unes estrafolàries normes ortogràfiques que s'inventen sobre la marxa. No fa falta dir que es tracta d'un grupuscle vinculat a l'extrema dreta, concretament de la branca amb ínfules filològiques, i que l'únic argument de les seves proclames pseudolingüístiques és l'odi contra la llengua catalana (l'autoodi, de fet, perquè és la seva pròpia llengua), que va unit a un furibund nacionalisme espanyol. I també és ociós subratllar que no tenen cap interès a defensar cap “llengua balear”, sinó, simplement, a forçar la desaparició del català en favor del castellà a les Illes Balears.
Parlem de terraplanistes lingüístics, que va retratar bé Laura Gost en una columna paròdica de dissabte. Però la cosa deixa de ser una simple astracanada quan –com va assenyalar la directora de l'Ara Balears, Cristina Ros– el cap de l'Estat els concedeix legitimitat i cobertura institucional. En efecte, seria inimaginable que la Corona donés el tractament de “reial” a una pseudoacadèmia que defensés que a Llatinoamèrica no es parla espanyol, sinó argentí, xilè, bolivià, etc. El daltabaix seria descomunal i hi hauria mans al cap i esqueixaments de vestidures. Posar en qüestió la unitat de la llengua espanyola seria anatema; amb la catalana no tan sols s'atreveix a fer-ho qualsevol indocumentat, sinó que la casa reial dona un tractament de deferència a aquests indocumentats.
Per això és important el comunicat conjunt que han fet l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears, contestant i posant a lloc la suposada acadèmi i el gest absurd i impresentable de la casa reial espanyola. Les dues institucions manifesten “sorpresa” i recorden que el català és –d'acord amb l'Estatut d'Autonomia– la llengua oficial i pròpia de les Balears, fet que també recull la llei de normalització lingüística. I que, també d'acord amb l'Estatut, la UIB és la institució oficial de referència per a tot el que concerneix la llengua catalana a les Balears, i que l'IEC és la institució que té la capacitat oficial per fixar la normativa i la gramàtica del català.
Així doncs, el que fa Felip VI concedint títols a entitats ultres i anticientífiques és situar-se fora no tan sols de la ciència, sinó també de la llei. No és que ens sorprengui, venint de qui ve, ni que el títol de “reial” afegeixi ni una mica de prestigi o de credibilitat a qui l'ostenta. Més aviat el contrari. Ara bé: la concessió reial s'ha d'entendre dins el context de l'ofensiva política de la dreta i la ultradreta contra el català a les Balears i al País Valencià (encara que el govern de Marga Prohens s'hagi desvinculat de l'estrambòtica acadèmi, els seus socis de Vox en són devots seguidors). L'esperit del 3 d'octubre segueix impregnant el regnat de Felip VI, un cap d'estat entregat a la dreta nacionalista.
