Felip VI revifa la llegenda negra

Dèiem ahir que el rei d'Espanya es va tornar a fotografiar, el passat cap de setmana, amb representants de Vox, a pesar de les crítiques que havia rebut encara no fa tres mesos per haver fet el mateix, el dia de les forces armades. O tal vegada, precisament, picat per aquestes crítiques.

Tot seguit, el rei que va decidir continuar la numeració de Felips de la dinastia borbònica es va plantar a la presa de possessió de Gustavo Petro, nou president de Colòmbia, el primer d'esquerres en la història del país. Felip VI no va dissimular durant tot l'acte la incomoditat que sentia, i que va arribar al punt culminant en el moment de retre honors a l'espasa de Simón Bolívar, artífex de la independència del país (és oportú recordar, com podeu llegir en aquest diari, que Petro va ser observador internacional en el referèndum de l'1-O, i crític amb la repressió de l'estat espanyol): el rei d'Espanya va romandre assegut en presència d'aquest símbol nacional colombià. Per part d'un cap d'estat, aquest gest constitueix una total falta de sentit institucional, i també una greu falta de respecte cap al país amfitrió.

És un paper indigne, que torna a situar Espanya en el lloc extravagant que acostuma a ocupar dins la comunitat internacional. Al nacionalisme espanyol el sol irritar de mala manera el que ells anomenen llegenda negra, és a dir, la mala imatge que duu adherida el nom d'Espanya des dels temps imperials. Una imatge forjada, entre altres coses, per la salvatge política de saqueig i extermini que Espanya va aplicar a les colònies americanes. Amb la seva actitud a Colòmbia, Felip VI va fer reviure, i va personificar, no una llegenda, sinó una tradició de segles de nacionalisme colonial.