Felip VI no s’amaga, només obvia diplomàticament

Barcelona“El rei evitarà la polèmica en el discurs de la Pasqua Militar”, diu un dels titulars de portada de La Razón. Al text es recorden els sidrals que afecten l’emèrit i el debat obert sobre la monarquia i s’anuncia –com si es tractés d’un diari d’avisos– que seran “diplomàticament obviats”. El diari argumenta en la notícia, com si fos un editorial, que es tracta d’un acte de caràcter militar. Aleshores, ¿no seria el moment de censurar obertament els militars retirats que advocaven per afusellar 26 milions de conciutadans? ¿O d’anunciar mesures contra els soldats en actiu que defensaven aquests militars amb ànsies executores? No pas. Deu ser això d'«obviar diplomàticament». Segons recorda el diari de Planeta, en primera persona del plural, les paraules del rei “no es dirigeixen al conjunt de la Nació sinó als soldats, marins, aviadors i guàrdies civils que realitzen la seva missió en servei de la nostra sobirania i seguretat tant dins de les nostres fronteres com a l’estranger”. Més adequat, impossible. Però vivim en un Estat on la manca d’exigència a Felip VI, quan no es tracta de Catalunya, és eixordadora i on s’aplaudeix obviar els problemes.

"Maria! M’estàs enganyant?!" "No, amor, només t'estic obviant diplomàticament".

Venècia sense els canals

“Som Irlanda del Nord sense pistoles”, escriu Juan José Domínguez a Libertad Digital sobre Catalunya. És bona, aquesta tècnica: invocar una cosa que immediatament suggereix violència per dir que justament allò no forma part de l’equació. Irlanda sense pistoles és Bèlgica: dues comunitats nacionals compartint un territori. Però, esclar, llavors la comparació no queda tan lluïda. Amb aquesta fantàstica tècnica qualsevol té via lliure per dir que els catalans som els nazis sense l’extermini i els bigotets o que som la pesta negra sense la taxa de mortalitat.