La felicitat no depèn del codi postal

1. Dimecres passat, mentre era a la cadira de la dentista i esperava que l’anestèsia em fes efecte, em va vibrar el mòbil que duia a la butxaca. Una amiga, que és l’autèntica joie de vivre, em comunicava que era el Dia Internacional de la Felicitat i em proposava un joc. Que féssim un inventari, ara tu-ara jo, de les coses que ens fan feliços. Va començar tirant ella. La salut, va dir. Estimar i ser estimat. No aguantar imbècils per obligació. Quan em tocava tirar a mi, va entrar la dentista, vaig desar el mòbil, vaig obrir la boca i vaig contraure el cul, que a vegades fa més efecte que l’anestèsia. Quan vaig poder parlar, vaig afegir la doctora al joc. “Contemplar el mar”, va dir.

2. Una enquesta, publicada el mateix dia, deia que Catalunya colava tres municipis entre les 35 poblacions més felices d’Espanya. Són, per aquest ordre, Sitges, Salou i Cadaqués. Són tres llocs molt diferents, de tarannà, de construcció i de tipus de gent que hi viu, però que tenen un punt d’intersecció: són tres finestres al Mediterrani. Potser sí que contemplar el mar, caminar descalç per la platja o la salabror de l’ambient ajuden a pacificar l’ànima. I és que l’enquesta –feta per Azucarera i, per tant, amb un marge d’error que deu dependre de la dolçor de les mil persones sondejades– considera que de les deu ciutats més felices d’Espanya, nou toquen al mar. Són, per aquest ordre, Ronda –que és l'única que no té costa–, Nerja, Chipiona, Tarifa, Peníscola, Santillana del Mar, San Vicente de la Barquera, Sanxenxo, Ribadesella y Zahara de los Atunes. Algun fil invisible hi ha d’haver que cusi la relació entre viure arran de mar i la percepció de benestar de l’ànima. No sembla, però, que la felicitat hagi de dependre del codi postal on ens ha tocat viure sinó de l’actitud vital de cadascú i de com gestionem les emocions, les frustracions i les expectatives. I de la sort. Avui, a l’altra punta del Mediterrani, davant del mateix mar, a Gaza no estan per felicitats, ni jocs, ni enquestes. Sobreviure i arribar a demà és l’únic objectiu.

3. Definicions de felicitat? Tants caps tants barrets. Cadascú s’ha de fer la seva. Al meu entendre, és l’absència de por. Per a d’altres serà aprendre a dir que no sense sentir-se malament. Per a Groucho Marx, “la felicitat està feta de petites coses: un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna...”. El filòsof Josep Maria Esquirol explica, al seu darrer llibre, que “la felicitat és un camí ben orientat perquè les coses rutllin”. Eduard Punset, que va reflexionar sobre totes les coses, i també sobre la felicitat, i fins i tot en va publicar un parell de llibres, considerava que “la felicitat és a la sala d’espera de la felicitat”. Se’n va adonar observant el seu gos, que estava més content quan li estaven preparant el bol de carn que no quan menjava. El govern de Pere Aragonès, abans de convocar les eleccions, va quantificar la felicitat dels catalans i, després de fer 4.000 enquestes, en va sortir un notable. Concretament, un 6,9. I, en el cas dels jubilats, la felicitat mitjana arriba al 7,2. Espanya, per cert, ha caigut fins al lloc 36 entre els països més feliços del món. I baixant, en la mateixa proporció que puja l’extrema dreta.

4. Per cert, atès que el calendari està massa atapeït de dies mundials de tota mena de causes, el Dia Internacional de la Felicitat coincideix amb el Dia de la Salut Bucodental. Sembla una contradicció. Aprofitant que l’atzar va voler que em coincidissin les dues jornades a la consulta del dentista, a la sortida vaig intentar dues coses poc habituals en mi: em vaig fer el simpàtic i vaig demanar si la visita era de franc o hi havia algun descompte... Amb la mateixa mitja rialla, l’administrativa del taulell em va dir que no, però em va regalar un raspall de dents de pues dures, ideal per a les meves genives.