Feliç temporada nova

No sé si també els passa a vostès, però, per a mi, avui comença alguna cosa més important que un any nou: comença una nova temporada. I és que, des que tenim ús de raó, la nostra vida activa ha començat cada setembre amb una etapa nova i més important que al gener: cursos acadèmics (abans els nostres i després els dels nostres fills), temporades futbolístiques, radiofòniques, televisives, culturals... Totes amb els seus objectius, els seus companys de viatge i els seus revolts inesperats. A l’escola, al setembre, tots ens fèiem un any més grans de cop.

Miro enrere i entenc millor el meu passat quan el recapitulo per temporades. Els enamoraments, els exàmens, les feines, els projectes, els viatges, els èxits o els disgustos, els naixements o les morts van passar en un dia concret d’un any natural específic, esclar, però el seu record no només no el puc deslligar de la temporada en què van esdevenir-se, sinó que el context de la temporada és clau per entendre la importància o l’impacte que aquells fets van tenir en la meva vida i per entendre qui era jo en aquell moment.

Avui és un dia per mirar el calendari i distribuir-hi els esforços fins al juny, perquè una temporada és com un any curt, amb l’avantatge que té una arrencada quadrimestral amable, amb vuit festes laborals i alguna possibilitat de pont, no com l’àrid desert festiu del primer trimestre de l’any natural.

La temporada és, també, un gran recurs mnemotècnic. Sé de més d’un i de dos culers (i segur que és extensible a totes les aficions) que recorden l’any del naixement dels seus fills perquè el recorden lligat als èxits o els fracassos del Barça aquella temporada. Per cert, en aquesta celebrarem els 50 anys del 0-5 al Bernabéu de la 73-74. Per molts anys als que compliran mig segle a la 23-24.