Aurora Picornell, en una imatge d'arxiu
2 min

Sovint els personatges més insignificants acaben expressant, a pesar o justament a causa de la seva irrellevància, alguna idea clara. És el cas de Gabriel Le Senne, un individu bàsicament ridícul que, per caramboles de la mala política (la que fa el PP en aliança amb els feixistes de Vox), es troba indignament assegut a la cadira de president del Parlament de les Balears. Aquest dimarts, a Le Senne li va passar una cosa molt pròpia dels de la seva corda: es va ofuscar, va tenir una rabieta i va acabar oferint un espectacle miserable, mentre es trobava en l'exercici del seu càrrec. Però l'episodi és aclaridor per saber a què ens referim quan parlem de discursos de l'odi.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En pocs segons, Le Senne va expulsar de manera improcedent (no tenia cap motiu que ho justifiqués, segons el reglament) la vicepresidenta segona i la secretària de la Mesa, les socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa; a Garrido li va donar una manotada i li prendre l'ordinador portàtil amb una estirada brusca, i finalment va esqueixar un full que Garrido tenia penjat al seu portàtil amb les fotos de la líder comunista, feminista i sindicalista Aurora Picornell i de les anomenades Roges del Molinar: Catalina Flaquer i les seves dues filles, Antònia i Maria Pasqual, i Belarmina González. Totes elles van ser assassinades pels feixistes a Mallorca, al Molinar, la nit de Reis de 1937. Es van acarnissar amb elles perquè les odiaven, molt especialment a Picornell: per republicanes, per comunistes, per feministes. I, naturalment, per ser dones.

Deixant de banda les característiques personals de Le Senne (és, com ha apuntat bé el periodista Mateu Ferrer, de Diario de Mallorca, un personatge acomplexat, sotmès a la disciplina de membre numerari de l'Opus), és del tot significatiu que el seu ataquet d'ira es produís durant el ple en què es votava la derogació de la llei de memòria democràtica de les Balears. És significatiu perquè el tema excita la set de violència que va implícita en la seva ideologia, la seva manera d'entendre el món, la vida i la seva idolatrada, bruta, salvatge, corcada idea d'Espanya. Anaven a guanyar, perquè tenen els vots de Vox i PP, que formen majoria, però amb això no els basta. Mai els basta. Necessiten trepitjar les víctimes, humiliar-les, acarnissar-s'hi com ho van fer amb Aurora Picornell i les Roges del Molinar. Esqueixar la seva foto és un missatge inequívoc: les tornaríem a matar ara mateix.

El fet causa vergonya i tristesa, i és d'una gravetat insòlita. En lògica democràtica, Le Senne no pot ser president del Parlament ni un minut més, i el PP no pot sostenir més el seu acord de governabilitat amb ells. Però no tinguem cap dubte que continuaran: Le Senne, amb el seu gest patètic, s'ha reafirmat davant dels seus, que l'aplaudeixen. I el PP s'arrossegarà fins on faci falta per no tornar a perdre un poder des d'on torna a tenir ple accés a l'erari públic, que per a ells és sinònim directe de fer calaix. Feixista és qui insulta la memòria de les víctimes del feixisme. I feixista és també qui governa amb feixistes.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats