1. Si tal com deia Miguel de Unamuno, “el feixisme es cura llegint”, no està tot perdut. No parlo de llegir piulades curtes, ocurrències i altres distraccions que ens tenen massivament enganxats. Em refereixo a llegir, amb tots els ets i uts. A Catalunya i Espanya es llegeix més que mai, segons el baròmetre anual de la Federació de Gremis d’Editors. Un 54% dels adults compren llibres, un 69% de catalans en llegeixen i, per primera vegada, més d’un 65% llegeixen com a forma d’oci. Per trencar un mite, qui més llegeixen són els joves de fins a 24 anys. Però també cada vegada llegeixen més les persones de més de 65, perquè ja s’està jubilant una població cada vegada més formada. El lector tipus, tanmateix, és una dona amb estudis universitaris, jove, en un àmbit urbà. Això sí, les dones llegeixen més que els homes en tots els trams d’edat i cada vegada la distància és més gran (ara, ja, de 13 punts percentuals).
2. On rau l’optimisme dels editors? Que totes són xifres que milloren les del darrer baròmetre i els índexs de lectura estan bastant per sobre de fa vuit anys. La tendència és bona. Però el repte és interessant: si hi ha un terç de població que mai no llegeix un llibre, les altres influències, més nocives, encara tenen molt camp per córrer. Més dades interessants. On comprem els llibres? El 44% encara els compra a les llibreries tradicionals, un 26% per internet, un 13% a les cadenes de llibreries i un 10% en hipermercats o grans magatzems. Com llegim els llibres? El paper resisteix. Una mica més de dos terços dels llibres que es venen encara són físics. D’aquest 31% de la població que llegeix en pantalla, l’E-reader (12,7%) supera per poc l’ordinador (11,1%) i el més sorprenent és que puja el consum de lectura de llibres al mòbil (10,9%). Realment, t’ha d’agradar molt llegir –o has de passar moltes hores a Rodalies– per deixar-te la vista a llegir Mirall trencat a la pantalleta del telèfon.
3. Espanya és un país de pirates. Res de nou. Les xifres dels editors ho corroboren. De tots els llibres digitals que es descarreguen, només un 39% es paguen. És a dir, dos de cada tres llibres que la gent es baixa per internet se’ls descarrega gratis. Ras i curt, els roba. Ni l’editor ni, pitjor encara, l’autor no en veuen un cèntim. Qui es baixa un llibre gratis no té consciència de lladre, com sí que en tindria si anés al supermercat i dos de cada tres pots de Solís se’ls posés a la butxaca de la gavardina per no pagar-los. Encara més, el 65% de la gent que es descarrega llibres de franc reconeix que sap perfectament que és il·legal. Orgull de xoriço, de qui pensa “per què he de pagar una cosa si la puc aconseguir gratuïtament?”. I passen els anys i, a diferència de tants altres països europeus, aquí no es proposen ni lleis ni sancions per frenar-ho.
4. Després d’escrutar tota aquesta allau de dades interessantíssimes, trobo a faltar que els lectors s’organitzin, també, per defensar els seus interessos. Igual que hi ha el gremi d’editors, el dels llibreters i l’associació d’escriptors, els lectors, que són la baula imprescindible i els qui paguen tota aquesta festa, de tant en tant també hi podrien dir la seva, posar condicions, fer públiques unes reivindicacions i mostrar unes xifres anuals. No tot ha de ser quantitat, sinó que la qualitat també ha de ser un factor determinant per fer cultura, per crear sensibilitats, per aixecar el nivell del país i per frenar el trumpisme nostrat de pa sucat amb oli.
5. “El feixisme es cura llegint i el racisme es cura viatjant”. Això ho escrivia Miguel de Unamuno fa gairebé cent anys, sense saber que hi hauria un dia que existiria TikTok, que l’amo de X seria l’home fort del govern dels Estats Units i que faria la salutació nazi sense complexos, i que els espanyols menors de trenta anys dedicarien sis hores al dia a les xarxes socials. Tela.
