La feinada de regenerar la democràcia espanyola

Atenció, que Pedro Sánchez ha anat al Congrés a presentar les tan trompetejades mesures de regeneració democràtica: “Els anuncio que en les pròximes setmanes i dies iniciarem una ronda de contactes per proposar-los un pla d’acció que ens ajudi a protegir i enfortir la democràcia”. Doncs si els famosos cinc dies de recés, les dues cartes obertes i els tres mesos per pensar-s’ho només han servit per parir un ratolí esquifit com aquest, pobra regeneració democràtica.

La intenció pot ser lloable, però ni tot un Parlament aprovant una llei per unanimitat aconseguiria frenar la tecnologia digital disponible avui i en el futur, posada al servei de la difusió de mentides, els discursos d’odi o la ingerència d’altres països.

Certament, la salut de la democràcia depèn de disposar d’una informació que sigui tan potable com l’aigua que surt de l’aixeta. Però el control de qualitat, els primers que l’hem de garantir som els periodistes i els nostres col·legis professionals, sobretot davant d'abusos flagrants de la llibertat d’expressió.

Ara bé, si parlem de regeneració, els problemes de la democràcia espanyola van molt més enllà del que diguin els mitjans. En pocs anys hem vist policies fabricant proves falses, el servei secret espiant telèfons d’adversaris polítics, l’extrema dreta fent d’acusació popular al Tribunal Suprem asseguda al costat de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, o els jutges negant-se a aplicar la llei d’amnistia, només per citar alguns exemples. Al PSOE i al PP els ha costat cinc anys i una mediació internacional renovar el CGPJ. I que no hagi estat fins ara, que els ha tocat el rebre a ell i a la seva dona, que el president espanyol s’hagi amoïnat per “garantir una premsa lliure, independent i plural”, no és el millor argument per creure en l’eficàcia d’aquesta anunciada regeneració democràtica.