A les economies modernes hi ha, en essència, tres tipus de feina. La dels treballadors manuals que fan tasques rutinàries, com els operaris d’una cadena de muntatge de vehicles. Les feines que requereixen també força i habilitat física però en un entorn més impredictible i amb un component creatiu o emocional, per exemple, les de jardineria i perruqueria o els serveis de contacte personal, com ara l’atenció a la gent gran. I un tercer grup, el dels analistes simbòlics, en afortunada terminologia de Robert Reich a The work of nations, un bon llibre de ja fa uns quants anys. Els analistes simbòlics treballen amb paraules, imatges o models matemàtics. En definitiva, amb símbols que expressen conceptes o idees. Aquí s’inclouen professions com la d’advocat, científic, directiu, periodista o artista.
Aquesta classificació és útil per especular sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en el món del treball. Fins ara, la robotització, i en termes més generals l’automatització, ha substituït treballs manuals rutinaris. S’han automatitzat cadenes de producció i tenim robots que tallen gespa o netegen la casa, amb més o menys encert. Encara no existeix un robot que cuidi un roser amb cura o que talli els cabells de manera fiable i estèticament raonable.
Amb la revolució digital de les darreres dècades, l’avenç de l’automatització ha estat extraordinari també entre els analistes simbòlics. Les millores en la capacitat de còmput, emmagatzematge, transmissió i tractament de la informació han fet disminuir dràsticament el personal necessari per a les tasques repetitives de processament d’informació. La imatge clàssica de l’oficinista, el que avui en diríem l’administratiu, ha anat desapareixent de l’entorn laboral i han sorgit noves professions vinculades a les tecnologies de la informació. Per exemple, gestors de xarxes socials o elaboradors de webs. L’impacte en el mercat laboral d’aquesta “robotització digital” ha estat divers. Les tasques administratives han reculat, sigui en retribució o en llocs de treball. En les professions emergents la demanda ha estat elevada, i també molts cops el salari, en part perquè el sistema educatiu ha respost lentament a les necessitats de la nova economia digital. No sempre les ocupacions generades per la revolució digital han estat d’alt valor afegit, com es pot comprovar als carrers de les grans ciutats observant l’elevat nombre de ciclistes que reparteixen productes adquirits a les plataformes d’internet.
La intel·ligència artificial és una nova onada de transformació digital que promet automatitzar encara més tasques dels analistes simbòlics. Ja n’hem tingut un tast en el món de la traducció, on la qualitat de les traduccions a internet ha millorat exponencialment. Un tipus d’innovació similar, els anomenats grans models de llenguatge, va ara més enllà i automatitza tasques de recerca, organització, síntesi i presentació sistemàtica de la informació. I avança cap a la resolució de problemes. Les conseqüències per a moltes professions, des dels advocats fins als periodistes i els professors universitaris, són potencialment profundes. És un pas de gegant en el canvi tecnològic esbiaixat a favor de l’alta qualificació. Aquesta mena de progrés tecnològic substitueix les persones amb qualificació baixa o mitjana mitjançant l'automatització. En canvi, complementa les persones d’alta qualificació, i els permet augmentar de manera significativa la seva productivitat. L’automatització de les tasques de suport i preparació de la informació perjudica en sou i ocupació molts treballadors de la informació i augmenta la retribució i el poder de les persones que disposen de més coneixement, creativitat o capacitat de decisió en les organitzacions.
És difícil anticipar com evolucionaran les prestacions de la intel·ligència artificial i no sabem si serà una eina prou fiable per executar tasques crítiques, en què els errors són inadmissibles. Tampoc està clar quin serà l’entorn regulador i en quines condicions s’oferiran aquests serveis. Tanmateix, si el diagnòstic que la intel·ligència artificial és un pas més del canvi tecnològic esbiaixat cap a l'alta qualificació és correcte, el pronòstic que m’atreveixo a fer és que ens caldrà redoblar els esforços en la formació dels nostres ciutadans. Aquesta és l'única manera de fer front amb èxit als reptes d’aquesta nova tecnologia.
