El PP s’ha adonat que, en la ressaca del Procés, apostar la política d’oposició a la traïció d’un Sánchez entregat al separatisme ja no li dona per viure. Feijóo, incapaç de fer política en positiu –afrontar els problemes, no magnificar-los, que és una manera de fer-los créixer– ha passat del "Sánchez trenca Espanya" al "Sánchez entrega el país a mans dels que no són espanyols i venen a prendre la feina a la gent i a destruir els nostres valors". Una distorsió miserable de la realitat: primer, perquè necessitem els que venen per fer feines i contribucions necessàries al nostre benestar, i segon, perquè si alguns poden apoderar-se del nostre país des de fora no són aquestes persones que venen simplement per millorar les seves vides, sinó els poders multinacionals que cada cop controlen més la fase actual del capitalisme –financer i digital– i que res tenen a veure amb els que creuen fronteres desesperadament.
La demagògia de Feijóo, doncs, es desplaça cap a la immigració. I com que guanyar és el que importa i la resta és misèria, insensible al principi de responsabilitat que exigiria una certa prudència abans de maximitzar els problemes perquè el que governa s’estavelli, ignora deliberadament les conseqüències negatives que el seu comportament pot tenir per a tots. La qüestió de la immigració exigeix responsabilitat i comprensió i no l’etern recurs a la lògica agressiva dels nostres i els altres, que nega drets fonamentals a les persones assenyalades.
Espanya ha estat sempre un dels països d’Europa més comprensius amb els que venen de fora. Tot d’una aquest clima ha canviat. Per primer cop les enquestes detecten que per a una part significativa de la població –un 30% dels ciutadans– la immigració és la primera preocupació. És una tendència que ha anat creixent els darrers anys –amb una especial acceleració a partir de la pandèmia– però mai s’havia situat com a principal problema. I el PP es llança demagògicament a la conquesta de l’oportunitat. En lloc de contribuir a racionalitzar el debat, a lluitar contra la demagògia irresponsable de Vox o dels Alvises de torn, es posa a primera línia del front, a tirar a la cara del govern un problema que necessita prudència i responsabilitat fent seus sense cap escrúpol el racisme i el menyspreu cap als que arriben.
Feijóo es retrata amb Meloni per exhibir model antimmigració. Un gest de doble efecte: normalitza l'extrema dreta, consolidant l’aliança amb Vox, i es posa en línia amb l’autoritarisme postdemocràtic que recorre Europa.
