És fatxa escriure bé en català?

Llegeixo un missatge a X de @sergidelmoral, professor, que diu així: “Aquesta moguda vostra de les faltes d’ortografia, és, de fet, d’un classisme un pèl ranciet. Prioritzar exacerbadament la forma per davant dels fons; cosa de bona casa. Al tantu, que si aquest tuit us sembla frívol us delateu”.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quan diu “moguda vostra” vol dir, entenc, “desig de demanar als alumnes que escriguin segons les normes de Pompeu Fabra”. Sé que dir “normes”, avui en dia, sona a “fatxa”, però no estan fetes per fotre, exactament com les del futbol o les de circulació o les de fabricar metamfetamina. Si decidim que no les volem acceptar o –potser més exacte– que no les volem aprendre, farem servir les pròpies?

Cargando
No hay anuncios

No voler fer faltes no vol dir “prioritzar la forma per davant del fons”–és la figura literària de la “mentida interessada”– de la mateixa manera que no ho vol dir saber per què es talla petit el pebrot i no gros, per fer samfaina. Quan t’agrada el fons, pots no tenir curiositat per la forma?

Si no voler fer faltes és de “casa bona”, és a dir, “elitista”, vol dir que tots els rics catalans escriuen i volen escriure bé en català? Aquesta percepció que té l’esmentat professor amb les faltes en llengua catalana la tindria, també, en llengua castellana o anglesa? Seria de classe alta voler escriure bé en castellà o anglès? O en aquest cas seria, més aviat, un dret conquerit de la classe obrera?

Cargando
No hay anuncios

El mestre del tuit entenc que parla dels alumnes, quan es queixa d'“aquesta moguda nostra”. No crec que parli dels llibres o dels tuits com el seu, perquè si fos així predicaria amb l’exemple i faria alguna falta. El seu és un tuit escrit en una llengua pensadíssima. Hi ha el “pèl” accentuat, sisplau, que m’he emocionat i tot. Acceptar “la moguda nostra” als alumnes, però no a autors de tuits com ell o a escriptors o redactors d’informes sí que em sembla classista. És com això de “l’arruga és bella”. Sí, sí. És bella en els altres.