El ‘FAQS’ i l’alarma social
La setmana passada vam estar veient a TV3 una promoció del FAQS en què Cristina Puig tenia una breu conversa amb un expert en supervivència extrema que donava un consell bàsic en cas de situació d’emergència. L’anunci es convertia en una mena de crescendo intrigant sobre la necessitat de parar, respirar i actuar en cas d’esdevenir víctimes d’unes circumstàncies de perill.
Dissabte s’acabava el misteri. El FAQS arrencava donant-nos instruccions concretes sobre com reaccionar en cas de desgràcia col·lectiva. Puig entrevistava l’expert en supervivència extrema, un home amb una samarreta de màniga curta que publicitava la seva condició d’expert en aquesta tasca. El presentaven com un MacGyver que tallava un arbre amb un escuradents. Junts entraven en un hipermercat i la periodista li demanava que preparés “un kit de supervivència per a una apagada general que ens deixés en condicions de mínims”.
L’especialista, després d’explicar molt pedagògicament que la supervivència porta al límit el nostre cos i la nostra ment, començava a omplir el carro. Primer, ampolles d’aigua com a element bàsic de la subsistència humana. Després va recomanar “lleixiu d’ús alimentari”. Per uns moments vam témer que el desinfectant servís per consumir-lo en cas que la catàstrofe fos irreversible i decidíssim posar punt final a la nostra vida. Però no, el lleixiu era útil per si se’ns acabava l’aigua i havíem de desinfectar la que recolliríem de la pluja o, fins i tot, la que beuríem dels bassals. També ens va recomanar comprar sacs de sorra per a gats com a solució higiènica per defecar en una galleda, ja que no hi hauria aigua quan estiréssim la cadena del vàter. Com a aliment bàsic calia abastir-se de fruits secs i va descartar el fogonet de càmping per no morir asfixiats pel monòxid de carboni. L’especialista en supervivència extrema va arribar a parlar de temperatures de cinquanta graus sota zero i va teoritzar sobre la conducta humana en contextos de pànic.
El FAQS és un infoshow que ha degenerat en més xou que info. Va a remolc de tot allò que implica espectacle, viralitat, hiperventilació i no pas reflexió i aprofundiment periodístic de qualitat. S’utilitza els convidats de pedra de les butaques, que esperen pacients el seu torn per obrir la boca, com una decoració per escenificar una suposada anàlisi plural, especialitzada i de gran rellevància quan en realitat és una excusa accessòria. El FAQS ha esdevingut un format sense nord i foteta que, això sí, destil·la una gran autocomplaença.
Les instruccions de supervivència extrema a la població que va fer el FAQS eren més pròpies de la secció d’un col·laborador de Pablo Motos a El hormiguero que d’una televisió pública. Puig ho justificava argumentant que “s’ha creat una alarma social” al voltant d’aquesta hipotètica apagada, com si el que estigués fent el seu programa fos aliè a aquest enfocament sensacionalista i superficial.
