Un fantasma recorre el món: el fantasma del masclisme
Estudis recents mostren un creixement preocupant de les actituds masclistes entre el jovent de l’estat espanyol, un fenomen del qual s’ha fet ressò aquest diari en diverses ocasions (per exemple, el 15 de gener d’enguany, o el maig del 2023). Spain is different, certament, però en aquest tema, malauradament, no és tan diferent del seu voltant: un estudi molt recent de l’ONU mostra tendències molt similars prenent dades de set països occidentals (Àustria, Dinamarca, França, Polònia, Espanya, Suècia i els EUA). Per exemple, mentre que un 20% dels homes d’entre 35 i 55 anys es mostren d’acord o molt d’acord que “la tasca d’un home és guanyar diners, i la d’una dona cuidar la casa i la família”, aquesta xifra puja fins a un 31% entre els joves d’entre 16 i 34 anys. La fotografia és similar per a altres afirmacions, com ara “és més important per als nens que per a les nenes assolir una educació universitària”, “una dona no hauria de guanyar més que el seu marit” o “una dona hauria de tenir la llibertat de dir NO a les relacions sexuals amb el seu marit/parella”. Sistemàticament, els joves de 16-34 anys donen respostes més conservadores i masclistes que els adults de 35 a 55. I encara pitjor: si ampliem la mostra als 20 països de l’estudi (que inclou, entre d’altres, el Japó, l'Índia, el Senegal i les Filipines), les tendències són les mateixes: els joves (generació Z) són més masclistes que els adults (mil·lennials, generació X i boomers).
Aquest creixent masclisme va de la mà d’un creixement d’actituds il·liberals entre els joves (i només els joves) d’arreu del planeta. A Corea del Sud, els Estats Units, el Regne Unit i Alemanya trobem que, des de fa una dècada, el jovent s’està polaritzant: mentre que les dones joves cada vegada prenen actituds més liberals, els homes joves són cada cop més conservadors. Com tots els fenòmens socials, aquest és tremendament complex i no és senzill trobar-hi explicacions. En tot cas, sí que hi ha un cert acord entre els experts sobre dos factors clau: ressentiment econòmic i bombolles a les xarxes socials.
Durant els darrers anys hem après que l’estancament econòmic resulta en ressentiment sexista, xenofòbia i vot a la ultradreta. Quan els homes amb prou feines poden arribar a final de mes, perden estatus social i creuen que les institucions públiques són injustes és més probable que s’oposin als avenços de les dones (i de passada, també dels immigrants). Alhora, també creix la mentalitat de suma zero: “els teus guanys són les meves pèrdues”, que s’accentua en clau sexista. Alguns estudis expliquen que això passa perquè aquestes generacions han crescut en un entorn d’inestabilitat i precarietat econòmiques: mentre que els que van créixer en un període de progrés econòmic tendeixen a pensar que tothom pot enriquir-se alhora, els que han crescut en períodes més desfavorables tendeixen a pensar que l’enriquiment (d’uns) només pot ser a costa de l’empobriment d’uns altres. I així pensen molts joves: si les dones van millorant professionalment i socialment, això és a costa nostra.
L’altre factor determinant són les xarxes socials, que d’alguna manera contribueixen a expandir un fenomen que fins fa poc passava només a la Xina. Allà, a causa de la política de fill únic, a les ciutats molt pocs homes joves tenen una germana, amb el que això implica en termes d’entendre les preocupacions i necessitats de les dones. Poques interaccions impliquen poca capacitat d’empatia. De manera similar, avui en dia els algoritmes de TikTok, Instagram i YouTube fan que els usuaris acabin consumint vídeos i materials molt afins a les seves preconcepcions, i que s’acabin agrupant en cercles de gent que pensa i es comporta de manera idèntica. A això cal sumar-hi el fet que els (i les) joves es relacionen molt més a través de les xarxes i molt menys en persona que les generacions precedents. D’aquesta manera, per als joves d’avui les possibilitats de conèixer versions alternatives de la realitat i poder empatitzar així amb les dones i noies es veuen alarmantment reduïdes.
Malgrat que aquest article apunta a dos factors, ens queda molt per poder entendre els perquès d’aquesta polarització entre el jovent, i poder posar fil a l’agulla i combatre el fantasma que recorre el món i que té per nom masclisme. Les actituds no es canvien d’un dia per l’altre, i com més aviat es posin recursos sobre la taula abans podrem intentar revertir aquesta preocupant situació.