Els famosos reciclats de TV3

Dimarts al vespre en prime time a TV3 s’estrenava una de les novetats de la programació d’estiu: L'au pair. Diversos famosos de la cadena fan de cangur d’uns nens una mica entremaliats durant unes hores i donen així un jornada de descans als seus pares. Un dels laments més populars del confinament va ser els dels pares que van haver d’atendre els fills a jornada a completa. I si no volíem caldo, TV3 ens n’ha donat dues tasses. Ara hem de veure com són uns altres els que cuiden criatures. El programa utilitzava reiteradament el terme famós a l’hora de presentar els seus participants. De fet, en la mateixa narració es feia un pèl de burla de la dimensió limitada del concepte. La veu en off de Roger de Gràcia anunciava: “Comencem amb la Rosalía! No, home, no! És broma! Comencem amb els que mai tindran avió privat!” Els afortunats són Elisenda Carod, Miki Núñez, Jair Domínguez, Judit Neddermann, el mag Lari, Marc Martínez i Xavi Coral. D’entrada era obvi que els famosos estaven més pensats per encuriosir els espectadors que per il·lusionar els mateixos nens, que eren indiferents a la fama i al personatge i es mostraven més aviat tímids per la presència d’un estrany. 

En tot cas L'au pair és un programa més de la cadena en què hi ha aquest reciclatge del que podríem anomenar "el famós de TV3", com ja passava amb el Persona infiltrada, en què les famílies fins i tot mostraven la seva decepció amb el convidat vip que els arribava a casa. Però mentre en aquell programa hi passaven coses, a L'au pair no hi passa res. Si el cangur fos un anònim, ens interessaria veure algú cuidant criatures? Difícilment. Que la persona que ha d’empantanegar-se a atendre les criatures sigui famosa no és suficient perquè la història mantingui l’interès. L’experiència en alguns casos acabava semblant més aparatosa que gratificant. La improvisació de les criatures obligava a mostrar els engranatges tècnics de la gravació, amb operadors de càmera ajupits arrossegant-se pel terra de les cases. L’acció, per tant, s’havia d’animar amb la veu en off, en aquest cas de Roger de Gràcia, que és una altra de les tendències dels programes de TV3. Que tot ens ho expliqui una simpàtica locució que interactua amb l’acció ja es fa pesat. Aquest abús de la conyeta narrativa ha acabat per saturar. Més que fer gràcia, comença a caure en desgràcia i en certa manera és un recurs que evidencia les mancances del programa. 

L'au pair va arribar al final de manera abrupta i deixant-nos una mica freds. L’ús dels gossos també va ser molt forçat i poc encertat. El regal del gos era fins i tot desafortunat. L’arribada del gos com a complement del famós va convertir l’animal en una mena d’objecte secundari i un cop d’efecte a la desesperada per fer que passessin coses. I ni així. Ni tan sols vam veure com la canalla s’acomiadava dels seus cangurs. És com si als mateixos responsables del programa se’ls hagués fet llarg i no sabessin com seleccionar el material i resoldre la història. Ni evolució ni clímax. Però és que amb la pandèmia ja havíem après que això de distreure criatures té més de compromís personal que d’espectacle.