La falta de consciència crítica sobre l’alcoholisme
La cultura mediterrània té en el vi un element essencial, secular. L’alcohol està perfectament instal·lat en la nostra vida social, en la nostra cuina, en les festes. I això, que ben entès i ben portat és un valor a preservar, també comporta uns riscos que són molt evidents però que sovint, massa sovint, queden tapats i són tolerats, fins i tot frivolitzats. D’una banda, cal celebrar que s’ha avançat en alguns aspectes: per exemple avui, a diferència de fa uns anys, hi ha una forta vigilància col·lectiva sobre els perills de la conducció sota els efectes de l’alcohol. També s’han posat límits legals -per desgràcia no sempre respectats- a l’accés dels menors a l’adquisició de begudes alcohòliques. I, encara, s’ha limitat força la publicitat de begudes d’alta graduació. De l’altra, però, persisteix una falta de consciència crítica respecte a l’alcoholisme i, per tant, encara es dediquen pocs esforços a una educació que faci evidents els problemes que l’alcohol pot arribar a generar, que són molts i greus, no només per als que cauen en l’excés i l’addicció, sinó per a la població en general: per al sistema de salut -és molta la despesa i moltes les malalties derivades del consum d’alcohol-, per a les feines -absentisme laboral-, per a les famílies -violència domèstica, empobriment-, per a la seguretat viària.
L’alcoholisme és un greu problema de salut pública. Les dades són preocupants: el 20% de les persones que van als CAP són consumidores de risc... i no ho saben! El 5% dels catalans són alcohòlics. Entre els joves, el problema no ha fet sinó créixer en els últims temps, amb el pas d’un model mediterrani a un de nòrdic, en què el consum es concentra els caps de setmana i es fa de forma abusiva. Un 51% dels joves catalans d’entre 14 i 18 anys han tingut una borratxera: el 2011 es van atendre 1.867 menors per intoxicació etílica.
El camí per combatre aquest canvi cultural associat a uns hàbits tan perniciosos no és la prohibició, sinó l’educació, tant a casa com a l’escola, i també des de l’administració i els mitjans de comunicació. És tan important no minimitzar el problema com evitar convertir-lo en un tabú. Cal tornar a posar la qüestió sobre la taula. Perquè de tan sabut, de tan interioritzat, sembla que ja no calgui parlar-ne. I no: segueix sent una gravíssima realitat a la qual no ens podem resignar.
