Els falsos amics del jueu francès
Marine Le Pen sedueix els jueus francesos. La revista Valeurs Actuels publicava al juny una entrevista a la presidenta del Front Nacional en la qual es dirigeix als jueus francesos per afirmar solemnement: “No solament el Front Nacional no és el vostre enemic, sinó que és sens dubte en l’avenir el millor escut per protegir-vos, és al vostre costat per a la defensa de les nostres llibertats de pensament o de culte enfront de l’únic enemic de debò, el fonamentalisme islàmic”. No és el primer cop que la presidenta del Front Nacional vol seduir els electors jueus de França. Le Pen es reinventa. Nega que el Front Nacional hagi estat mai antisemita. A més, s’erigeix com l’únic bastió de protecció -de tons paternalistes- del judaisme a França i identifica l’enemic islàmic, tant per a jueus com per a francesos.
La comunitat jueva pot jugar un rol notable en la tasca de la construcció d’un Front Nacional de centralitat política i social a França. Tal com vaig exposar en el meu últim article publicat al diari ARA, Jean-Marie Le Pen, el pare, era l’encarnació d’una França imperial i colonial per oblidar, una rèmora de les restes d’una França fallida en el segle XX. Marine Le Pen, la filla, està escrivint el Front Nacional del segle XXI, com ella mateixa assegura. És la nova oportunitat imperial per a una França en crisi. Tanmateix, la pregunta s’imposa: està canviant realment el Front Nacional? ¿Tal volta l’extrema dreta francesa està renunciant al seu passat negacionista i antisemita per transformar i vincular l’islamofòbia del segle XXI? La resposta és Bruno Gollnisch.
Bruno Gollnisch, catòlic tradicionalista, intel·lectual i professor a la Universitat de Lió-III, representaria el vell Front Nacional. Condemnat el 2007 per un tribunal de Lió per les seves afirmacions negacionistes, va ser absolt el 2009 pel Tribunal de Cassació. Era el competidor de Marine Le Pen per a la presidència del partit. Gollnisch va perdre, Marine Le Pen va guanyar. Però el partit malda per no transmutar les seves essències. Le Pen pare es vol reivindicar en els vells discursos i bromes antisemites, mentre que la filla li esmena la plana en públic, amb respostes airades per part del pare. Mentrestant, Gollnisch serva la natura del Front Nacional i protegeix els seus homes, que són nombrosos. Si el Front Nacional arriba a tenir algun poder regional notable, o representació rellevant a l’Assemblea Nacional, els de Gollnisch i les seves idees hi tindran un paper destacat. El nou Front Nacional és un producte que es vol global i transversal, com bé intenta demostrar Éric Zemmour amb la seva penetrant retòrica. Però el vell Front Nacional continua sent al mateix lloc, esperant per sortir en el moment més adequat. El Front Nacional és un fals amic del jueu francès.
La comunitat jueva de França està en crisi i estat de xoc. La quenelle -el gest popularitzat pel còmic i activista polític Dieudonné- va visualitzar l’abast del modern antisemitisme amagat com a antisionisme. Les agressions a jueus es multipliquen, algunes en sortir de qualsevol restaurant kosher del barri d’Opéra al novè districte. Rabins són brutalment apallissats. I ningú oblida l’atemptat de Tolosa de Llenguadoc de l’any 2012. Les espectaculars sinagogues vuitcentistes del París dels rics jueus emancipats són avui autèntiques fortaleses, protegides per la gendarmeria amb metralletes i seguretat de tota mena. Cap jueu s’arrisca a entrar-hi per la porta principal. L’últim atac ha estat el setge a la sinagoga de la Roquette, a l’onzè districte. Gairebé dos centenars de manifestants -la majoria magribins- de la marxa a favor de Palestina van intentar assaltar la sinagoga. Les forces de seguretat van haver de protegir l’edifici i les desenes de congregants que eren a l’interior resant. No és estrany que més de 1.500 jueus hagin emigrat a Israel només en el primer trimestre del 2014, un autèntic canvi en la tradicionalment feble emigració francesa a Israel.
El Front Nacional pot treure algun rèdit del pànic jueu a França i de la gestió d’una islamofòbia astutament disfressada de civilització francesa. Algunes organitzacions jueves, com la Unió d’Estudiants Jueus de França, ja han alçat la seva veu contra Le Pen i el seu antisemitisme en pacient letargia. ¿I les institucions de la República? La protecció policial és efectiva, en la seva mesura, i les lleis protegeixen contra l’antisemitisme i el negacionisme. Però el president Hollande ja ha demostrat a bastament la seva ineptitud absoluta en la comprensió del problema i la seva manca de voluntat política. A l’atac de la sinagoga parisenca, va afirmar: “Les religions han de ser respectades, totes les religions. S’han de protegir els llocs de culte”. Però el judaisme no és només una religió, i les sinagogues són els únics llocs de culte a França que necessiten gendarmes amb metralletes a la porta. L’elit republicana erra l’anàlisi i, una vegada més, ofereix una desoladora resposta davant un gravíssim problema de supervivència per a més de 500.000 ciutadans francesos que també són jueus. Com el Front Nacional, l’elit republicana és un fals amic del jueu francès.
