Les falses teories sobre Trump

Pocs minuts després del tiroteig de dissabte al míting de Donald Trump, la desinformació ja començava a circular per les xarxes socials: potser l’autor de l’atemptat era un comentarista de futbol italià; potser Trump havia rebut un tret al pit. La plataforma X, abans Twitter, va promoure les teories de la conspiració introduint entre els seus trending topics hashtags com #falseflag i #staged (donant a entendre que l’atemptat era un muntatge per fomentar el suport a Trump).

Acabem de viure la primera temptativa greu d’assassinat d’un candidat presidencial a l’època de les xarxes socials. Fins on arriben a propagar-se les teories de la conspiració per les principals xarxes socials? A quants votants influencien? Les xarxes compleixen les seves promeses d’impedir que circuli la desinformació? Encara que sembli mentida, la resposta és que no ho sabem, i tenim pocs mecanismes per esbrinar-ho.

A causa, en part, d’un atac coordinat de diversos grups de dretes contra els investigadors d’internet –i també perquè ni el Congrés ni els tribunals han posat límits efectius al comportament de les grans tecnològiques–, ara tenim menys capacitat que mai per veure l’impacte de la falta de regulació de les xarxes socials sobre la nostra política. Com ha afirmat l’escriptor Mark Scott en una recent publicació de l’organització Politico: “Els Estats Units caminen a cegues cap al novembre”.

Es deia que les eleccions presidencials del 2016 havien sigut una crida d’atenció sobre el paper de les xarxes socials a la política. La victòria per sorpresa de Trump es va atribuir en part a l’estratègia de la seva campanya d’inundar les xarxes socials, una operació secundada per una campanya encoberta d’influència russa i per l’ús espuri d’un munt de dades de Facebook.

De cara a les eleccions del 2020, ja va sorgir tot un ecosistema de vigilància per garantir que la ciutadania no tornés a quedar-se a les fosques. A les universitats de tots els Estats Units van aparèixer centres de recerca sobre la desinformació, on els professionals rastrejaven les publicacions de Facebook i els canals de Twitter amb eines automatitzades. Els periodistes recorrien a eines d’ús públic per informar sobre les notícies falses que no paraven de propagar-se per les plataformes.

Quatre anys després gran part d’aquesta transparència està en perill o ha desaparegut. Alguns centres d’investigació han suspès les seves activitats o han plegat del tot sota la pressió de les demandes i d’una investigació del Congrés promoguda pels republicans, segons els quals la recerca sobre la desinformació formava part d’una conspiració governamental basada en la censura.

“Els estudiosos de la desinformació s’han convertit en el nou objectiu polític de la dreta”, diuen Ryan Calo i Kate Starbird, de la Universitat de Washington, en un article publicat fa poc, en què expliquen l’assetjament, les demandes i les difamacions que pateixen els investigadors per part de mitjans de comunicació tendenciosos.

Un altre culpable són les mateixes grans tecnològiques, que tanquen o bloquegen a tots els efectes l’accés a eines fonamentals per als investigadors de la desinformació. La xarxa X ha arribat fins i tot a demandar-ne alguns. En el fons, quin incentiu poden tenir les grans tecnològiques per oferir voluntàriament unes eines que després poden servir per criticar les seves accions?

Quan Elon Musk va comprar X, va tallar l’accés dels investigadors a les dades de la plataforma. Facebook està a punt de tancar una eina que ha ajudat a analitzar aquesta xarxa. Les tecnològiques acostumen a dir que amb aquestes restriccions procuren protegir la privacitat dels usuaris, però el que la gent ha de poder veure són uns posts que es propaguen per tot arreu, no unes comunicacions privades.

Quan la Unió Europea va aprovar un paquet de lleis amb uns nous requisits de transparència per a les grans tecnològiques, jo esperava que això se solucionaria en part. Segons la llei de la UE, les empreses –de Meta a TikTok– han d’informar en detall dels motius pels quals eliminen determinats continguts de les seves plataformes i s’han de sotmetre a auditories periòdiques. També demana que els investigadors puguin accedir directament a les dades de les plataformes tecnològiques més importants.

Però aviat es va fer evident que en aquests requisits de transparència hi havia greus llacunes. La llei no garanteix del tot que els periodistes puguin accedir a les dades de les plataformes, quan precisament ja fa molt de temps que aquests professionals encapçalen l’exigència de rendició de comptes a les xarxes socials.

I, a més, pel que es veu, les empreses no compleixen la llei. En una maniobra irònica, Meta s’ha basat en la normativa de la UE per justificar la suspensió d’una eina molt utilitzada per periodistes i investigadors per analitzar la desinformació a Facebook. Per substituir-la, Meta ha creat la Meta Content Library, desproveïda de moltes funcionalitats importants i que només està a l’abast dels investigadors que prèviament sol·licitin accedir-hi.

Hi ha un terme per designar aquest tipus de subversió de la llei per part de les empreses: compliment malintencionat (malicious compliance). S’ha acusat les tecnològiques de subvertir la normativa de la UE amb tota mena d’argúcies, des de les modificacions que Google ha introduït en el funcionament dels seus mapes a la UE fins als canvis fets per Apple a l’App Store. La UE ha posat en marxa una investigació sobre Meta per possibles vulneracions de la Llei de serveis digitals i, alhora, ha fet pública una conclusió preliminar segons la qual X l’ha violat.

Mentre la UE investiga, la ciutadania està cada cop més a les fosques. Les organitzacions dedicades a la verificació de fets han detectat i desmentit aquests últims dies un bon grapat de teories conspiranoiques posteriors al tiroteig. Però, sense una finestra oberta a les plataformes, és gairebé impossible saber fins on han arribat a circular determinades notícies enganyoses i si altres mentides estan guanyant terreny.

Vet aquí la pregunta que ens hem de fer: què més ens fa falta per exigir la visibilitat pública de les xarxes socials? Sense transparència, ens acostem a les eleccions sense una visió clara dels falsos relats que estan configurant el debat nacional. Si volem que els nostres canals d’informació estiguin nets, hi hem d’aplicar el millor dels desinfectants: la llum del sol.