La fallida ciutadana

Estan acabant les obres de l’accés al túnel de la plaça de les Glòries de Barcelona, i just allà on els cotxes començaran a baixar al subsol, algú es deu haver saltat la vigilància i ja n’ha pintat la paret només pel plaer de deixar la seva cagadeta. Veig per televisió les queixes dels veïns de les bateries antiaèries d’Horta pels botellons que s’hi formen i les parets també estan totes guixades. El mateix passa amb les restes de les cabines telefòniques inservibles, vandalitzades, que encara resten en peu, com una mena de cadàvers sinistres que Telefónica no s’ocupa de retirar. Montserrat Tura escrivia ahir a l’ARA que “el toc de queda és el fracàs d’una societat cívica, el fracàs de l’autoestima i de l’estima per l’espai públic”. Les restriccions per la pandèmia han fet particularment visibles els ja antics senyals de fallida ciutadana a l'hora de respectar el que és nostre perquè és de tothom, una fallida que fa temps que arrosseguem i que ens hauríem d’afanyar a corregir.