Les ‘fake news’ del futbol als Estats Units
La MLS sempre m’ha semblat un cementiri d’elefants. Qui hi va començar l’èxode de cracs va ser David Beckham el 2007. L’últim: el gran Zlatan. La reducció del salari en comparació amb el que tenia Ibrahimovic a Manchester serà d’un 95%. Tot i ser el jugador més ben pagat de la MLS (Major League Soccer), només percebrà 1,2 milions d’euros, quan a Manchester eren 21,8 milions. La seva supèrbia li ha fet escriure al seu compte de Twitter un “De res” tan sols arribar a Los Angeles. La ciutat està en deute amb el jugador quan encara no ha trepitjat el terreny de joc. Així és l’astre suec. Sempre ha estat un perdonavides, tan brillant dins del camp com petulant fora.
Potser és per la barreja d’ADN balcànic i d’una adolescència en un barri marginal de Suècia. Mino Raiola, el representant i expizzer que ha dissenyat la seva carrera a cop de traspassos milionaris, tampoc ha estat de gran ajuda. Aquest fet m’ha empès a escriure aquest article. El món futbolístic té molt d’interès per aconseguir que el futbol arreli a Amèrica del Nord. No tant pel negoci local, sinó per convertir-lo en un mercat addicional. Ja sabem que els drets audiovisuals mouen l’esport rei. Amèrica és un mercat molt llaminer, gegantí per als esports, els patrocinadors i les audiències. Tot són esperances, però això no acaba d’arrencar. Una comunitat hispana creixent, equips a les ciutats econòmicament més fortes i algun propietari europeu no ha estat suficient fins ara. A més va tenir un naixement artificial, a causa del compromís de la federació americana per aconseguir organitzar el Mundial del 1994. Absolutament als antípodes d’Europa, els clubs són copropietaris de la lliga, tots disposen del mateix pressupost i els contractes de tots els jugadors els signa la MLS. La competició se celebra entre març i desembre, a contracorrent de la resta de calendaris, cosa que fa inviable que sigui inclusiva per a jugadors que aspiren a competir amb les seves seleccions. Un salari mitjà proper als 300.000 dòlars per jugador i any la situa al nivell de la segona divisió anglesa o la lliga holandesa. Els estadis reben menys de vint mil espectadors de mitjana, i les audiències televisives són insignificants a casa i inexistents a la resta del món. Entre els entrenadors, només tres de notables: Tata Martino, l’exmatalasser Paunovic i Patrick Viera foguejant-se a la banqueta del filial del City. És a dir, tot el que soni a futbol de primer nivell als EUA, com diria Trump, només són fake news.
