Crida l'atenció que Barcelona segueixi tan ben posicionada com una de les principals ciutats més importants d'Europa, atraient inversió estrangera i talent per als nostres centres tecnològics. Comptem en la capital catalana amb més de dues mil start-ups, som un dels hubs més rellevants d'Europa i ocupem el cinquè lloc dins de la Unió Europea, darrere de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam.
És cridaner que, sent Madrid més gran, amb més habitants, un PIB molt superior i dotada de l'avantatge de la centralitat, estigui per sota de Barcelona (encara que ha pujat recentment molts llocs i ocupa ja el setè lloc del rànquing).
Quin és el factor clau per ser dels primers? Per què unes ciutats ho aconsegueixen i altres no?
La resposta té núvols i clars. La connectivitat internacional és clau. Per això, Madrid últimament ha millorat tant. L'aeroport de Barcelona ha perdut molta força en destins intercontinentals. No obstant això, conservem el Mobile World Congress. Si el perdem, la caiguda de Barcelona en importància tecnològica pot ser de categoria. En més d'una ocasió hem estat a punt que el congrés se n'anés a una altra ciutat. De moment està signat mantenir-ho fins al 2030, així que d'aquest risc estem, de moment, assegurats.
El següent factor té a veure amb el que es diu ecosistema d'innovació: centres de recerca, universitats, incubadores, administració pública i acceleradores estan ben coordinades. Queda molt per millorar, però el sistema col·laboratiu existeix i flueix.
El tercer motiu és la cultura d'innovació. La creativitat mediterrània continua sent clau. Barcelona és terra de creatius, d'innovadors, d'emprenedors.
Però, com deia, també hi ha factors que no són necessàriament bons. Un és el dels costos laborals. Continuem sent potents a nivell de start-ups i creació d'empreses perquè es paguen salaris baixos i costos operatius menors que en altres ciutats europees. I, finalment, l'atractiu de la ciutat de Barcelona. Som un destí atractiu perquè la ciutat és una urbs menys macro que Madrid, París o Londres. Però el talent estranger desplaça el local, tant en oportunitats com en ocupació immobiliària. Hi ha un efecte desplaçament que el sofreixen els qui van fer possible la Barcelona actual.
Sigui com sigui, el factor ciutat continua sent clau. Ja es va dir fa temps, de l'Europa de les regions a l'Europa de les ciutats.
