Que faci bé l’amor

L’enquesta del CIS que ens han emplatat aquests dies fa molta il·lusió, perquè ens distreu de la sequera. És una mena d’enquesta de revista juvenil en què et pregunten què és el que més valores a l’hora de tenir una relació. La primera cosa que hom valora, es veu, és que l’altre “faci les feines de casa”. La segona és que l’altre “faci bé l’amor”. La tercera és que “tingui independència econòmica”. Entenc que aquestes tres característiques se suposen d'una població de persones agraciades i netes. Amb això vull dir que no crec que l'Slot, si de cop es posés a treure la pols, triomfés a Tinder.

Si l’enquestat o enquestada demana aquestes tres característiques, entenc que és perquè ell o ella les compleix. Seria molt lleig demanar que algú faci les feines de casa que tu no fas, que faci molt bé l’amor mentre tu fas d’estrella de mar i que tingui independència econòmica perquè tu no la tens i t’haurà de mantenir. En tot cas, sol passar que els que tenen una mica, només una mica d’independència econòmica, paguen una dona (sempre és una dona) perquè els faci la neteja de casa. Hi ha persones a qui netejar casa seva els agrada, però no tenen temps. Hi ha persones a qui netejar casa seva no els agrada, però no tenen diners. Hi ha coses, però, que no són per a la senyora de fer feines (parlo des de la teoria: jo no en tinc). La senyora de fer feines no ha de recollir roba interior de terra, per exemple. Els propietaris de la roba interior no l’han de tirar a terra. Vull dir que als convivents el que se’ls ha de demanar, sobretot, és que no embrutin. És evident, evidentíssim, que algú que no embruta, algú que recull, agrada més. ¿Fer l’amor amb algú que no recull i que deixa rastres per allà on passa? ¿Fer l’amor amb algú que cuina, però que deixa la cuina empantanegada i que no coneix el significat d’escombrar o passar el drap? No se’n tenen gaires ganes.

Què vol dir, en realitat, “fer bé l’amor”? No hi ha massa misteri. Es tracta, sobretot, de fer-ho amb entusiasme, no amb displicència. Es tracta, sobretot, de no ser egoista. El que és fàcil és fer-ho bé. El que és difícil, jo trobo, és fer-ho malament.