Fabricant realitats
DESCONCERT. Els canvis provoquen sensació d’inseguretat, i som enmig d’un canvi que ens està transformant. Canvia el concepte de poder, la idea d’amenaça i els escenaris de confrontació. Per sobre del poder material, “avui és més important el poder relacional, és a dir, el poder de canviar les creences, actituds, preferències, opinions, expectatives, emocions i predisposició a actuar dels altres”, com ho resumeix un informe sobre les amenaces híbrides publicat fa poc per experts suecs en defensa.
Som en un món on col·lisionen els qui han oblidat el passat, els qui advoquen per adaptar-se als nous temps, els qui juguen amb les noves i les velles armes i els qui es limiten a defensar l’statu quo. I això ens desconcerta. Ens fa sentir vulnerables.
Aquest és el nou escenari. I en ell, Rússia ha demostrat que la seva millor arma és la confusió. Incapaç de guanyar una confrontació militar o econòmica contra els Estats Units i l’OTAN (tot i que pensar que l’Aliança Atlàntica es pogués plantejar avui un xoc total en aquests fronts amb el Kremlin també és part de la ficció), Rússia opta pel caos i l’erosió de les institucions dels seus adversaris. I la lenta Europa s’indigna, es reuneix i denuncia les tàctiques de l’antic soci estratègic, ara rebatejat per la UE com a amenaça estratègica.
ESTRATÈGIA. Una anàlisi de la German Marshall Fund assegura que des del 2004 fins avui han registrat ciberatacs, intents de desinformació i finançament de campanyes per part de Rússia a 27 països diferents de la Unió Europea i als Estats Units. L’intent d’infiltració en l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques -l’organisme internacional que investiga l’enverinament de l’exespia Serguei Skripal al Regne Unit-, que ha denunciat el govern holandès, va en aquesta línia. O l’intent de hackejar l’Agència Mundial Antidopatge, amb seu al Canadà. Atacs a institucions estonanies. Desinformació electoral a diversos països de la UE. Tot són velles tàctiques desplegades amb nous mitjans i un objectiu: erosionar confiances.
L’estratègia és “amplificar les divisions socials”, com diu un informe de la Brookings Institution. A Europa això vol dir explotar tensions al voltant de la sobirania, la immigració, l’islam, el terrorisme, la globalització o l’elitisme tecnocràtic de la UE. Als Estats Units la maquinària desinformativa russa se centra en les tensions racials, la política judicial, la immigració des de l’Amèrica Llatina, els països de majoria musulmana o les desigualtats socials -segons el resum que fa aquest mateix estudi.
MANIPULACIÓ. L’objectiu d’aquesta nova confrontació en temps de Facebook no són altres combatents sinó les societats. Els actors de la guerra híbrida són espies, hackers i bloguers. I això fa que la línia divisòria entre civils i soldats sigui cada cop més borrosa perquè les noves armes de desestabilització no són militars i els qui les utilitzen, promouen o financen són una barreja d’agències d’intel·ligència i empreses privades, cibercriminals, oligarques, actors polítics, organitzacions mediàtiques i xarxes socials.
Més enllà de la desestabilització a través de la paraula, dels missatges escrits, la pròxima amenaça és la utilització de l’àudio i el vídeo per crear noves realitats falses. El so és molt fàcil de reproduir -diuen els experts-, i investigadors alemanys i nord-americans ja han aconseguit crear nous vídeos versemblants a partir d’imatges penjades a YouTube on posen a la boca dels seus protagonistes afirmacions que mai han dit. Continguts fabricats.
La manipulació és la nova frontera: canviar la informació, falsejar la realitat, sense que els seus protagonistes se n’adonin. La informació pot ser falsa, però les divisions i la polarització que provoquen és real.
