F1 i Saló, la millor combinació possible

F1 i Saló, la millor combinació possible
i Josep Lluís Merlos
11/05/2019
4 min

BarcelonaAquesta setmana Barcelona és la capital mundial del motor. Avui comença el Saló de l’Automòbil, que fa cent anys i del qual ja hem parlat en aquesta secció. I ahir va començar l’activitat en pista del Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya. Dues activitats que fa temps que coincideixen.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1899: l’origen de tot

Per la Mercè del 1899 es va fer la primera cursa de cotxes a Barcelona, promoguda per Narcís Masferrer, fundador de la revista Los Deportes i un dels impulsors de la Penya Rhin, que van crear el 1916 al restaurant del mateix nom de la plaça Catalunya. L’entitat va organitzar tot tipus de curses a la ciutat i també als circuits de Pedralbes, Montjuïc, Vilafranca i Terramar.

1969: comença la F1

L’estrella del Saló del 1969 va ser el Seat 1430, i la del primer GP de F1 de l’era moderna que es disputava a Montjuïc, Jacky Stewart. Va obtenir, amb un Matra, la seva primera victòria a Barcelona, on repetiria més tard. Aquella edició es va caracteritzar per l’accident dels dos Lotus quan es van trencar els alerons elevats que duien. Acabarien tenint una vida efímera.

El Circuit recull el testimoni

L’accident del 1975 va fer que Barcelona no tornés a recuperar la F1 fins a l’any 1991. L’edició de l’estrena del Circuit de Catalunya es va disputar al mes de setembre, i això va impossibilitar que el Gran Premi de Fórmula 1 coincidís amb el Saló, que, a més, des del 1977 havia adquirit caràcter biennal. Aquesta nova programació de la fira barcelonina va fer que la cursa i el Saló de Barcelona no tornessin a anar de bracet fins al 1993 -any de la victòria d’Alain Prost per davant d’Ayrton Senna, que ja no tornaria a córrer mai més a Montmeló- i de Michael Schumacher, que va fer la volta ràpida amb el seu Benetton Ford.

Des d’aleshores, la simbiosi entre el Saló de l’Automòbil de Barcelona i la cursa de F1 ha estat constant, amb una clara voluntat de coincidència per les dues parts. Molts dels grans asos de l’especialitat s’han deixat veure tot sovint pel Saló i han protagonitzat actes promocionals als estands de les marques per les quals competien. Schumacher, Senna, Prost o Alonso en són alguns. I als pavellons de Montjuïc s’hi han vist, tot sovint, actes que recollien la història de la F1. Aquest any, una vegada més, les persones que tinguin entrada per a la cursa la podran utilitzar per entrar de franc a l’Automobile 100.

1932: el circuit mític

Va ser l’alemany Rudolf Caracciola qui, mentre corria la Pujada a l’Arrabassada, va demanar des del Tibidabo que li mostressin “aquella muntanya de l’altra part de la ciutat” i va descobrir a Montjuïc les possibilitats de fer-hi un circuit, tot i que el 1923 ja s’hi havia fet una cursa de motos. Després es van fer més competicions. El traçat original tenia 12 revolts i 3,7 km.

1971: F1 i més

La F1 no tornaria a Montjuïc fins al 1971, i de nou tornava a coincidir amb el Saló de l’Automòbil, en una edició en què algunes marques espanyoles no hi van anar com a protesta per l’increment de l’impost de luxe. Jacky Stewart tornava a guanyar a Montjuïc, ara amb un Tyrrell, i el circuit del parc acolliria una altra competició llegendària: els 1.000 km per a cotxes Sport-Prototips.

1933: 1a coincidència

El 25 de juny del 1933 la Penya Rhin va celebrar la seva primera cursa a Montjuïc: la Copa Barcelona, que guanyaria el xilè Juan Zanelli amb un Alfa Romeo. La cursa pràcticament va coincidir amb la sisena edició del Saló de l’Automòbil de Barcelona, que es va fer pocs dies abans al Palau de la Metal·lúrgia de l’avinguda Maria Cristina.

1973: guanya Fittipaldi

El Saló d’aquell any va ser el previ a la primera crisi del petroli. I això es va notar en els expositors. Sense gaires novetats de quatre rodes, una de les grans atraccions va ser una moto: la Ossa Yankee 500. Aquell any, a Montjuïc, Emerson Fittipaldi s’enduria la cursa al volant del Lotus John Player Special. Stewart va haver d’abandonar per un problema tècnic.

1966: l’any de la represa

Després de 30 anys d’aturada pels estralls de la Guerra Civil, el Saló recuperava l’activitat el 1966. Aquell any no hi va haver F1 a Barcelona, però sí una cursa organitzada pel Racc reservada als F3 i F2. Les dues activitats van coincidir de ple a l’abril, i el gran triomfador va ser Jack Brabham, que va aprofitar l’avaria del Lotus de Jim Clark sota la pluja.

1975: la fi de Montjuïc

Tot semblava indicar que aquell any no hi hauria Saló per la crisi del petroli, però finalment va ser una grandíssima edició que va acabar quatre dies abans del GP de F1, l’últim disputat a Montjuïc. L’accident de Rolf Stommelen al canvi de rasant de la recta de l’estadi va provocar la mort de quatre espectadors i el tancament definitiu del circuit per a l’especialitat.

Un Gran Premi de debò

Mai més ben dit. El cupó de l’ONCE de dissabte vinent té l’edició del centenari del Saló com a protagonista. El premi principal és de 300.000 € més un sou de 5.000 € al mes per al guanyador durant vint anys. Una xifra que dona per comprar la majoria de models dels exposats a Montjuïc... però no tots, perquè n’hi ha que superen aquest valor!

stats