Abascal rep a Madrid Orbán, Salvini i Le Pen, la plana major de l’extrema dreta que guanya espai arreu d’Europa, trencant els tabús del passat davant de la passivitat de les dretes manifestament desconcertades. Conservadors i liberals no saben o no volen aturar la irrupció de l’autoritarisme postdemocràtic? De moment, s’imposa una incòmoda prudència que només serveix perquè l’extrema dreta vagi sentint-se cada cop més normalitzada. I en aquest sentit el PP és precursor: malgrat que Vox li menja terreny i li pren protagonisme, és incapaç de plantar-li cara. El va instal·lar en la governança autonòmica com a soci i el festeja amb un cert risc, perquè el trasllat de vot seu cap a Abascal és cada cop més rellevant.
Una part creixent de la dreta europea ni se sent amb la força necessària per presentar batalla contra l’extrema dreta ni està segura que sigui l’estratègia adequada als seus interessos. El temps passa i l’extrema dreta segueix a l’alça. El final del tabú democràtic es va concretant i les dretes van fent seu el gir cap a l’autoritarisme postdemocràtic.
Evidentment, la victòria de Trump, el seu desplegament narcisista, el poder de la tecnocasta que l’utilitza braços amunt i menystenint la democràcia, hauria d’agreujar la incomoditat de les dretes convencionals. Què esperen? El moment d’acostar-s'hi ja sense complexos i compartir amb l’extrema dreta? Encara que el cos els ho demani, és evident que és arriscat perquè es poden quedar atrapats en l’aventura. En tot cas, ara mateix l’extrema dreta està marcant el pas a Europa i els pròxims mesos seran decisius segons com continuï el desplegament desmesurat dels deliris de Trump, que encadena un disbarat amb un altre sense que quedi clar com les seves fantasies s’han de fer realitat. Però apostar-ho tot a un hipotètic fracàs de Trump és un engany, els que manen són uns altres. I seguiran.
La darrera extravagància de Trump fa pujar la tensió: la cessió de Gaza als Estats Units un cop deportats els palestins perquè en facin “un dels llocs més meravellosos del món” quedarà com una icona universal de la infàmia. I no s'hi val a consolar-se pensant que Trump pot descarrilar pels seus excessos i que això farà que vegin la llum una part dels que ara se’l miren amb una barreja d'enveja i d’admiració pel seu desvergonyiment. Davos ja va deixar constància que bona part del poder econòmic li compra les gràcies, i, tal com van les coses, les dretes europees faran seguidisme amb un risc alt que l’extrema dreta se les cruspeixi. El discurs de les noves elits tecnològiques desborda la dreta, en la mesura que fan de la democràcia el problema. ¿Serà l’autoritarisme postdemocràtic que ja pren cos als EUA i que està penetrant a Europa la fórmula del futur? No s'hi val a badar.
