Expulsats de casa

Els veïns de la Barceloneta, aquests dies, poden demanar acreditacions a l'Ajuntament de la ciutat per accedir al barri on resideixen durant els dies que duri la Copa Amèrica. A Mallorca, en canvi, els ciutadans que van participar el passat diumenge dematí a una protesta festiva al Caló des Moro (un indret que s'ha fet famós per una saturació turística insuportable) no els va caldre demanar acreditacions, al contrari: els van ser demanades per agents de la Guàrdia Civil, que van procedir a identificar-los. Es tractava, clarament, d'un intent d'intimidar els que protestaven, mentre els mateixos agents s'adreçaven amb tota cortesia als turistes que esperaven, molestos, per entrar a “la seva” cala per fer-se fotos i penjar-les a Instagram. El delegat del Govern a Balears, Alfonso Rodríguez, i la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, han trobat que l'actuació de la Guàrdia Civil va ser “l'adequada”.

Són dues situacions recents en què els ciutadans són tractats pels seus propis governants amb un menyspreu intolerable: més que més perquè, en democràcia, als governants els correspon ser els servidors de la ciutadania, i no a l'inrevés. La Copa Amèrica du també el nom, com a patrocinador, de la marca d'articles de luxe Louis Vuitton, que fa poc va muntar un sarau amb uns convidats pomposos que mostraven el cul des de dalt del Parc Güell als veïns que protestaven a baix. El batlle Collboni considera que amb la Louis Vuitton America's Cup (en anglès és més fi) Barcelona “ha tornat”, després d'anys absent d'aquesta casta de festes. Per acabar de tornar, el seu govern ha convertit la plaça Catalunya, durant aquests dies, en un tancat dedicat a la Fórmula 1, i el passeig de Gràcia, en una pista de carreres. Per a una ciutat que en els discursos oficials ha estat presentada com la capital d'una Dinamarca del sud, d'una Massachussets de la Mediterrània o d'un Israel (ups, ara això no s'estila tant dir-ho) és una manera de fer prou curiosa.

Barcelona competeix amb Madrid, una ciutat governada per una de les dretes més reaccionàries d'Europa, i es nota. A falta de cap idea de construcció i repartiment equilibrat de la riquesa, cops de colze per veure qui atrau més diner espectacle. El diner espectacle acudeix als llocs que s'ofereixen com a escenari d'esdeveniments d'aparador, lletjos i improductius. Barcelona competeix també amb Mallorca i Eivissa, llocs rebentats pel turisme de masses i l'especulació a l'engròs. El resultats són paisatges urbans, com el centre de Barcelona, o naturals, com la costa mallorquina, que es tornen inhòspits per als ciutadans, sovint irreconeixibles de tan fets malbé. No és la migració qui ens expulsa de casa nostra: són els nostres representants electes i els poders públics (la policia, per exemple) pagats amb els nostres impostos. Venuts davant de turoperadors, fons voltor, màfies vinculades als esports d'alta competició, multinacionals de l'oci i altres apòstols del diner més fàcil, més mediocre, més inculte, més barroer, més degradant.