Com recollia l'ARA, Jordi Turull ha dit a Catalunya Ràdio que a través d'una llei orgànica –via traspàs de competències del 150.2 de la Constitució– el Principat ha de poder decidir sobre els fluxos migratoris i permisos laborals, però també sobre si s'ha d'“expulsar immigrants en situació irregular reincidents”. Exactament ha dit: “Hem de mirar en quines condicions se'ls pot fer fora”. I també: “Catalunya és un sol poble, però és un país de drets i de deures: tothom que fa l'opció que aquest sigui el seu país i el dels seus fills ha de tenir els mateixos drets i els mateixos deures”.
Un estirabosses en situació regular, si comet un delicte gros, serà jutjat i potser anirà a la presó. A un estirabosses en situació irregular li passa el mateix. Si l’estirabosses en situació regular comet una falta, per exemple, estira una bossa, potser, i d’això ens queixem, sortirà de la comissaria al cap d'unes hores, si hi entra. A l’estirabosses en situació irregular li passa el mateix. De moment, doncs, en el món de la delinqüència tothom té els mateixos drets i deures. Si a l’irregular, però, se l’expulsa, ja no té els mateixos drets i deures que el regular. I, per tant, els fills d’aquest estirabosses irregular tenen menys drets i menys deures que els fills de l’estirabosses regular. Es queden sense el dret a tenir pare i es queden sense el deure d’aguantar-lo. De tota manera, veig difícil que es pugui mantenir l’opció d’expulsar algú per delictes menors o faltes que no tinguin associada l’opció d’empresonar-lo.
Proposar d’expulsar un estirabosses sense papers al seu país d’origen, en realitat em fa pensar en un marc mental espanyol. Parlem de les fronteres espanyoles. Ningú proposarà, esclar, d’expulsar cap estira-bosses vingut d’alguna de les comunitats autònomes espanyoles, per molt multireincident que sigui.
