Espoliadors de llentiscle

M’ho explica –i me n’envia les proves– la meva veïna Olga, de cal Jepet, a tocar del parc natural de Montserrat. Aquest matí, fent un passeig amb els gossos, s’ha trobat les furgonetes, que ja fugien amb el botí, i un fardell immens, que amb les presses s’han descuidat. Són recol·lectors –espoliadors– de llentiscle, un arbust que hi ha pels nostres boscos i que s’ha convertit en un negoci il·legal. Van a una zona, tallen tot el llentiscle que troben, sense entretenir-se gaire a mirar si han aixafat tres gripaus o un sembrat, i un cop han arrasat amb tot, canvien de bosc i sant tornem-hi. Venen el botí a empreses europees, per fer rams. El llentiscle es veu que és molt preuat en diversos països d’Europa. La normativa és poc clara, suposo. Jo puc anar a recollir farigola i dependrà del meu criteri que acabi, o no, amb tota la farigola del bosc.

Tots els que trepitgem el bosc hem vist aquests “treballadors”. La majoria no tenen papers i, pel que es pot deduir, no deuen tenir unes condicions laborals extraordinàries. Si no, no et demanarien si tens aigua o caramels. És evident, doncs, que no només és un desastre que acabin amb totes les plantes que troben, sinó que és perillós que campin pel bosc i que potser fumin o llencin envasos de vidre, dues accions que poden provocar incendis.

Trucar als forestals no serveix de gaire. Si veuen perill, marxen (i de vegades, com ens demostra l’Olga, es deixen els fardells gegantins). Si els increpes et diran que “ells només estan treballant”. Si et queixes, com faig jo ara, algú et dirà que pobra gent, que també tenen dret a viure. Però alterar la població autòctona d’un bosc –fer-la augmentar o disminuir– té conseqüències boges en tot l’ecosistema. Molts arbustos, com el llentiscle, s’han adaptat a fer fruits a l’hivern, que alimenten els ocells migratoris. Perdonin un article tan “pesat” i tan “poc estiuenc”.