Tal vegada la millor cosa que es pot dir de les eleccions generals alemanyes és que han donat peu a un exercici nítid d'alternança democràtica, en què els cristianodemòcrates de la CDU han acusat la pèrdua del megalideratge d'Angela Merkel i, després de setze anys al govern, han hagut de deixar pas a una altra alternativa. Encara no se sap quina, perquè haurà de ser un govern de coalició i encara hi ha diverses possibilitats obertes, però amb tota seguretat el nou canceller serà el socialdemòcrata Olaf Scholz (que té el seu mèrit, perquè, el passat mes de març, partia com a tercer a les enquestes).
![01. El candidat de l’SPD, Olaf Scholz, que ha guanyat per la mínima, saludant els seus seguidors. 02. El candidat de la CDU, Armin Laschet, amb Merkel.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La que en algun moment va ser favorita a les mateixes enquestes, la líder d'Els Verds, Annalena Baerbock, s'ha hagut de conformar amb aquest tercer lloc i amb un increment del seu partit de fins a quasi el 15% del vot: un resultat certament bo, però que es queda curt ateses les expectatives que s'havien generat. Els motius de la desinflada que han patit els Verds no han estat altres que els errors de la mateixa candidata: quan va acceptar el lideratge dels Verds, es va descobrir que el seu currículum contenia informacions falses o inexactes, i que un llibre seu (intitulat Jetzt. Wie wir unser Land erneuern [Ara. Com renovem el nostre país]) contenia “fragments apareguts en pàgines web institucionals, en una revista de política exterior i al setmanari Der Spiegel”. Això li va valdre una acusació de plagi que la premsa sensacionalista va esbombar fins a l'extenuació, juntament amb el fet que Baerbock va declarar tard al Bundestag unes pagues de Nadal que havia percebut. Tot això va fer baixar la seva intenció de vot del 25% que havia arribat a tenir fins a aquest 14,8% que finalment ha obtingut: l'exemple de Baerbock és que, la nit mateixa de les eleccions, va comparèixer davant els seus seguidors i va admetre que no s'havien aconseguit uns resultats tan bons com s'esperaven a causa dels seus "errors”, i, encara que no ho va esmentar, ella mateixa sabia que és previsible que sigui substituïda en breu com a líder del partit. Contrasta fortament amb el cas del líder del PP, Pablo Casado, que tenia tot un postgrau de Harvard fals al seu currículum, també un màster més que dubtós de la URJC, i a qui el Tribunal Suprem va encobrir la seva flagrant impostura: d'aquesta manera no tan sols va quedar en evidència Casado, sinó que el Suprem va tornar a mostrar la seva parcialitat.
No cal que esmentem, per altra banda, l'estricte cordó sanitari que s'aplica a la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya, d'acord amb el qual totes les altres formacions refusen tenir negociacions i establir pactes amb els neofeixistes. Naturalment, això també inclou un tractament de la premsa seriosa que fixa Alternativa per a Alemanya al lloc que li correspon dins el panorama polític. Qualsevol comparació amb el blanqueig sistemàtic que es dispensa a Espanya a Vox, començant pels acords de govern que ja hi ha establert el PP i que hi establirà per poc que en tengui l'ocasió, fa venir vergonya i preocupació.
