L'exemple de Reus i tradicions que cal mantenir
La tradició poliesportiva de Catalunya és d'una riquesa impressionant i ens ofereix mil i un casos d'èxit forjats lluny de Barcelona. Tot i la força centralitzadora de la capital, el territori s'entossudeix a presentar-nos grans històries forjades en petits municipis. Els mitjans de comunicació els fem cas durant uns dies i després movem els nostres recursos a un altre focus d'atenció. Quan caduca el soroll de les gestes, el silenci torna a unes localitats que s'han resignat a passar desapercebudes. La seva feina, però, es manté amb el mateix rigor i entusiasme. L'oblit no afecta la seva professionalitat.
Preparant la final de la Lliga Nacional Catalana ACB vaig tenir l'oportunitat de parlar amb el regidor d'Esports de Reus, Jordi Cervera, que em va explicar una dada sorprenent: la capital del Baix Camp té més llicències de bàsquet que de futbol. Tot i que la ciutat compta amb un equip de Segona Divisió, la canalla encara prefereix agafar la pilota amb les mans.
El partit entre el Barça Lassa i el MoraBanc Andorra, que s'havia de disputar aquest diumenge i que va ser ajornat 'sine die' pels requeriments de la Federació Espanyola, s'havia de disputar, precisament, a Reus, una localitat que ja va acollir les finals de la Lliga Femenina, la Lliga Femenina 2 i la LEB Or amb un gran èxit de públic i organització. El matx entre els dos equips de la Lliga Endesa havia de ser la cirereta del pastís. Tot i els esforços de la Federació Catalana de Bàsquet, que va fer gestions amb la FIBA i el CSD, i la bona voluntat dels clubs, l'acord va ser impossible.
"Ha sigut una decisió molt difícil de prendre, però és el millor per al bàsquet català. Fa uns mesos no sabíem què passaria i pensàvem que parlant la gent s'entén. Ens vam trobar tot el calendari col·lapsat. No podíem preveure el que ha passat. L'any que ve haurem de ser molt més curosos en aquest tema. Cada any que passa és més difícil organitzar la Lliga Catalana, però hem de mantenir els esforços", diu Joan Fa.
L'escenari no és gens optimista. Per primera vegada en 38 anys la disputa de la Lliga Nacional Catalana corre perill perquè el calendari actual no deixa escletxes per recol·locar el partit, com ha fet la Federació Catalana de Futbol amb la Supercopa entre el Barça i l'Espanyol. Si no es troba una solució, una competició amb una tradició de gairebé quatre dècades tindrà un asterisc quan es consulti què va passar l'any 2017. Per sort, s'acabi celebrant o no la final, la gent de Reus mantindrà intacta la seva tradició poliesportiva.