Excavar en una catedral
Som en temps d'estiu. Moment propici per a la realització d'excavacions arqueològiques, ja que a una previsible bona climatologia i dies llargs s'hi afegeix la disponibilitat dels investigadors, alliberats de les tasques docents, per dedicar-se a unes campanyes de recerca sobre el terreny per tal d'aprofundir en el coneixement d'uns jaciments emblemàtics com poden ser Empúries o Ullastret, i també per emprendre intervencions puntuals que les circumstàncies propicien.
És cert que aquest any, amb les retallades, hi ha hagut menys excavacions programades arreu de l'Estat espanyol, però hi ha ocasions que són úniques, que no es poden deixar escapar. Una ha estat la possibilitat de poder extreure el secrets que amaga el subsòl d'una catedral: la de Tarragona.
Foradar les entranyes d'un temple d'aquesta categoria no acostuma a ser empresa usual i senzilla. A Europa en tenim pocs exemples: a Roma mateix es compten amb els dits de la mà i potser l'exemple clau és la necròpolis vaticana sota Sant Pere. També podríem afegir a Itàlia els casos de les catedrals de Florència i de Nàpols. A Espanya, podem esmentar les excavacions de Sant Jaume de Compostel·la i de la catedral de Barcelona, encara que aquestes darreres excavacions han estat efectuades des del Museu d'Història de Barcelona, sense que s'hagi pogut treballar des de l'interior del temple catedralici.
A Tarragona l'ocasió s'ha presentat i s'ha pogut aprofitar. Les obres de restauració de la catedral, dintre del pla del ministeri de Cultura, varen permetre que el juliol del 2010 i l'estiu d'aquest any s'hagin pogut dur a terme excavacions a la nau central i a la zona de l'absis que ja era acabat l'any 1184. Una experiència capdavantera en la difusió es va posar a més en marxa: mitjancant un blog de l'ICAC i Sàpiens , el públic podia seguir dia a dia l'evolució dels treballs i les descobertes. Ha calgut un acord institucional ferm per dur a terme l'empresa i, amb ganes i bona disposició de tots, s'ha aconseguit que l'Ajuntament de Tarragona, l'Arquebisbat i el Capítol de la Catedral, i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica apleguessin esforços per dur a terme la tasca d'extreure els secrets jacents sota el preciós paviment gòtic de lloses pètries de dibuix geomètric.
El gran historiador romà Tàcit va recollir amb admiració que s'estava construint un gran temple a Tarraco, capital de la província més gran de l'Imperi Romà, la Hispània Citerior, i una de les ciutats més opulentes de fa 2.000 anys. Aquest temple era dedicat a l'emperador August després de la seva mort (14 dC). August havia residit a la Tarragona romana quasi dos anys (26-25 aC) i l'havia convertit en autèntica capital fàctica dels seus immensos dominis, que s'estenien pels continents d'Europa, Àfrica i Àsia. El temple de Tarraco es convertí en model per a totes les altres ciutats. Sabíem per les monedes encunyades sota el mandat de Tiberi (14-37 dC) que era un dels més grans, amb vuit columnes a la façana, segons el model del temple del fòrum d'August a Roma. Un dels misteris de l'arquelogia tarragonina era la seva exacta ubicació. Des de fa molts segles s'havia pensat en indrets diversos i ara, des de l'any passat, sabem on era: sota la catedral actual.
Era el més lògic. Un temple a l'emperador havia d'ocupar el lloc més destacat i a Tarragona el punt culminant és el que ara ocupa la catedral. Calia, però, demostrar-ho. Per això el 2007 es varen dur a terme unes prospeccions geofísiques creuant diverses tècniques de punta, que ja feien veure potents estructures sota la catedral. El juliol del 2010 es feu una primera excavació que demostrà que la tecnologia era ben fiable i s'arribà a una gran plataforma de formigó, de més de 2 m de potència, que constituïa el fonament del gran temple romà. Aquest temple va ser totalment desmantellat a la segona meitat del segle V dC per tal d'aprofitar els seus elements constructius. Aleshores va començar un procés de transformació urbanística de tot el sector.
En les excavacions d'enguany, que tot just van acabar el 12 d'agost, reposant el paviment al seu lloc s'ha pogut tornar a trobar aquesta potent fonamentació que permet pensar que el gran temple romà tindria uns 46 o 47 metres de longitud: un fet excepcional!
A partir del segle V dC s'ha documentat una freqüentació d'època visigòtica encara que no s'han trobat evidències de l'existència d'una primitiva catedral, si bé s'han pogut seguir millor les passes de la construcció del gran temple gòtic que d'aquí pocs mesos obrirà de nou les seves portes per mostrar una esplendor recobrada després dels anys d'intensos treballs de consolidació i restauració.