Examinem el socialisme (1934)

De Jesús Paluzie (Barcelona, 1903-1983) a Clarisme (23-VI-1934), revista d’art i literatura que s’anunciava com “periòdic de joventut”. L’escriptora Mercè Rodoreda hi va fer periodisme quan tenia 25 anys. Jesús Paluzie en tenia 30 quan va publicar aquest article de la sèrie “Orientacions econòmico-socials” l’estiu de fa noranta anys. Paluzie, farmacèutic, químic, traductor, filòsof, músic, d’una família de científics i humanistes, va impulsar a Catalunya l’esperanto i de l’economia georgista (distingia fruits del treball dels generats per la natura).

El principal motiu de la força del socialisme s'ha de buscar en l'oportunitat amb què va aparèixer l'obra de Marx o en la veritat del seu contingut. El Capital va sortir quan les masses obreres es trobaven en plena puja del capitalisme, quan hom començava a crear duanes protectores, la renda de la terra pujava més de pressa, la “trustificació” naixia i creixia, la importació de productes agrícoles de països nous arruïnava el petit agricultor, carregat d'impostos, fent-li malvendre les terres i fugir a cercar feina a ciutat, quan la venda de terres comunals era més intensa. Així creixia l'assalariat fent-se més miserable la seva vida; l'economia esdevenia més agitada i el "boom" i el "crack", la vaga, l'avalot i la repressió eren cada vegada més intensos; sorgien les grans fortunes i les grans multituds desposseïdes amb més intensitat que mai. I els esperits reaccionaven; literats com Zola, Víctor Hugo, Haupmann, Pérez Galdós, Dickens; sociòlegs com Bakunin, Kropotkin, Tolstoi, Lassalle, Lluís Blanc; fins Lleó XIII editava De Rerum Novarum. Un ambient així, quan tothom creia en la Kultur germànica, era sens dubte el més propici per difondre el nom d'una obra gruixuda, d'aspecte científic, feta d'un súbdit alemany, basada en altes filosofies i que prometia, a l'oprimit, la lluita i la victòria. Quant a la veritat del seu contingut, per ara no es veu pas. Aquest any, a Rússia, el pa escasseja i el seu preu s'apuja com en un vulgar estat burgés, víctima d'especuladors sense consciència. [...] Rússia, després de divuit anys, es troba encara en període de formació, i tothom és pobre. [...] L’explicació dominant atribueix el drama de la Rússia socialista al fracàs del sistema, perquè el sistema no concorda amb la manera d’ésser l’home, del món i de la societat. [...] El malestar econòmic, social i polític d’avui és degut al fet que la llibertat corporal, de pensament i política no són suficients si manca la llibertat econòmica de l’individu. La misèria, o la por a la misèria, la manca de cultiu d’un mateix que en resulta, és el que produeix la lluita i la divisió social forçada en classes. El marxisme vol suprimir totes les llibertats quan encara no n’hem gaudida una i perquè la falta d’aquesta transforma les altres en un mite, pel que respecta a l’esclau del salari. [...] La falta de llibertat econòmica s’agreuja amb la intromissió estatal en les coses que no pertanyen a l’Estat. [...] La classe obrera, escarrassada a guanyar-se el pa de cada dia, apartada del món de l’alta economia i de l’alta cultura, és enganyada pels seus propis directors, als quals no pot controlar vivint com viu de la mà a la boca. [...] L’error fonamental dels marxistes i que ni el mateix Marx no cometé, és lliurar-se a la idolatria de Marx en lloc d’estudiar-lo objectivament. Fan com els deixebles medievals d’Aristòtil que, en lloc de seguir estudiant, acceptaven com a dogma de fet les afirmacions del seu mestre fins que, homes com Bacon enderrocaren Aristòtil com a dictador científic i es posaren al lloc més alt per més humà, d’avantguarda d’una nova ciència. Si els marxistes haguessin estudiat millor, ja faria temps que no foren socialistes. No obstant, crec que tots tindríem l’obligació moral d’acceptar els sistemes i mètodes socialistes si no hi hagués altra manera millor d’evitar el sofriment, l’esclavitud i la misèria de la part més nombrosa de la humanitat. [...]