Exaltats i enamorats
Seduït d’una banda per la tècnica i la velocitat i de l’altra per “l’ombra suau d’un tell”, J.V. Foix va destil·lar en un sol vers la dinàmica entre el futur i el present. La tensió compatible entre la modernitat i la tradició en un vers: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.
I així estem: exaltats i enamorats alhora. Sense gaire lírica, però apassionadament immersos en la violenta acceleració que significa la transformació digital, submergits en el canvi profund que s’està produint en la manera com accedim al coneixement i a la informació en tots els àmbits.
Com en tants altres sectors econòmics, la revolució de l’accés digital a la informació és una realitat i no només ens hi adaptem sinó que l’abracem en temps tan exigents com estimulants, en què els lectors canvien d’hàbits. La història del progrés tecnològic ens ha ensenyat que els temors a allò que és nou són cíclics i sovint els arguments dels resistents al canvi són reiteratius, però l’aigua del canvi és imparable i disfrutem surfejant-la, intentant dominar-la amb el rumb traçat, que no és altre que fer informació rigorosa, independent, compromesa i útil per a la nostra societat. Es difongui pel canal que es difongui.
Canvis mentals
Amb la revolució digital, la pregunta, un cop més a la història, és com el mateix canal pel qual accedim a la informació canvia la nostra percepció i la nostra capacitat d’aprendre. Nicholas Carr, al seu llibre Superficiales ¿Qué está haciendo internet con nuestras mentes? (Ed. Taurus), explica de manera molt interessant com el món digital està transformant la nostra memòria i capacitat de concentració. Explica com “un mitjà popular modela el que veiem i com ho veiem, i amb el temps –si l’utilitzem suficientment– ens canvia com a individus i com societat”. Per tant, els efectes de la tecnologia no es donen en el nivell de les opinions o els conceptes sinó que “alteren els patrons de percepció contínuament i sense resistència”, com va dir el clàssic, McLuhan. La digitalització ens permet arribar més lluny però també està fent les nostres ments més disperses. Com recull Toni Güell en el seu article per al dossier d’aquest diumenge sobre la resistència del paper: “La crisi de l’atenció lligada als nous dispositius, que molt bé descriu Tim Wu a Comerciantes de la atención, és una transformació estructural de la nostra manera de ser al món”.
En aquest entorn d’immediatesa i dispersió, pràcticament de staccato, la lectura en paper adquireix l’aura d’un refugi amenaçat però irrenunciable, un antídot vital al soroll i la velocitat. Si a la xarxa és difícil establir fronteres, s’inventa el diari en format PDF per traslladar el concepte rodó del paper al canal digital.
Vivim en una societat imparablement digital, però hi ha resistències, experiències del “vell” que encara ens enamoren, com els llibres i els diaris en paper, que sobresurten com a suports que afavoreixen la comprensió, la profunditat i el pòsit gràcies a la seva condició finita i al fet de jerarquitzar els continguts.
Nosaltres mateixos, l’ARA, som un diari nadiu digital apassionat per la innovació però conscient que les salmòdies dels Nostradamus de la comunicació porten vint anys predint una desaparició que no arriba. El paper ens continua seduint malgrat que ens demana dedicació per anar a la recerca del quiosc i temps per apreciar-lo potser amb un cafè o un vermut en el que per a molts és un parèntesi de felicitat.
La resistència és de paper
Els llibres han demostrat en els últims anys que el paper és avui un gest de resistència de la lentitud, la reflexió, l’ordre en la lectura i el pensament lineal. Com escriu Irene Vallejo a L’infinit dins d’un jonc: “El rotlle de papir va suposar un avenç fantàstic. Després de segles de recerca de suports i d’escriptura humana sobre pedra, fang, fusta o metall, el llenguatge va trobar finalment la seva llar en la matèria viva. El primer llibre de la història va néixer quan les paraules, amb prou feines aire escrit, van trobar recer en la medul·la d’una planta aquàtica. I a diferència dels seus avantpassats inerts i rígids, el llibre va ser des del principi un objecte flexible, lleuger, preparat per al viatge i l’aventura”.
La tecnologia digital ens posa el coneixement a un clic però també contribueix de moltes maneres a l’acceleració de la vida contemporània. Ens arrossega a les noves sigles de les nostres agonies humanes, el FOMO (fear of missing out, por de perdre’s alguna cosa).
En aquest escenari accelerat i potser angoixat, el paper –sigui un llibre o un diari– ens ajuda a desaccelerar, a protegir un espai d’intimitat, a connectar de manera real i valuosa amb el món.