19/06/2024

Europa necessita inversió xinesa

5 min
Un cotxe xinès en un concessionari de Caracas, a Veneçuela.

Els últims vint anys la bretxa de productivitat entre Europa i els Estats Units s'ha anat ampliant de manera sostinguda. La productivitat laboral als EUA ha crescut a un ritme més de dues vegades superior al de la zona euro. La "crisi de competitivitat" europea es pot atribuir a diversos factors, com ara una inversió pública i privada insuficient, l'escassetat d'empreses tecnològiques i de fons de capital de risc, o la caiguda demogràfica del continent. Però una altra explicació possible, que sovint es passa per alt, és la caiguda de la inversió estrangera directa (IED).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La IED acosta els països receptors a noves tecnologies, coneixements i habilitats de gestió, i és un motor crucial per al creixement de la productivitat. Després de caure un 4% el 2023, les entrades d'IED a Europa estan avui un 14% per sota del pic del 2017. L'any passat Alemanya va experimentar un marcat descens del 12% en inversió estrangera, cosa que va perjudicar la seva recuperació postpandèmia. Al Regne Unit, la IED ha baixat prop d'un 30% des del 2016-17; el Brexit ha portat les empreses estrangeres a redireccionar les seves inversions cap a altres països europeus. Els legisladors francesos semblen decidits a beneficiar-se d'aquest gir i el president Emmanuel Macron promou activament el seu país entre els inversors estrangers.

Atreure IED és crucial per a la Unió Europea, que ha de bregar amb dos reptes emergents: erradicar el risc de les seves cadenes de subministrament i impedir que les economies dels estats membres experimentin un "xoc de la Xina" similar al que van experimentar els Estats Units després que la Xina passés a formar part de l'Organització Mundial del Comerç el 2001.

Els fluxos d'IED tenen un paper clau a l'hora d'abordar aquests dos reptes. El canvi climàtic i l'agreujament de les tensions geopolítiques han fet que les cadenes de subministrament globals es tornin cada cop més vulnerables, sobretot si tenim en compte que la majoria de proveïments per a les indústries verdes, com els semiconductors i les cel·les de bateries per a vehicles elèctrics, provenen de Taiwan, Corea del Sud i la Xina. Un estudi del 2012 de l'economista del MIT Daron Acemoglu i altres autors suggereix que aquest tipus de concentracions geogràfiques de proveïdors augmenta el risc de xocs econòmics. I quan les alteracions de l'oferta ressonen en l'economia global, creen efectes multiplicadors que agreugen l'alteració inicial.

A més, les empreses no es poden protegir d'aquest tipus d'alteracions diversificant els seus proveïdors, perquè no hi ha fonts alternatives fora d'Àsia. Aquesta vulnerabilitat es va posar de manifest el 2021 quan la Companyia de Fabricació de Semiconductors de Taiwan (TSMC) va haver de tancar algunes de les seves fàbriques a causa de la pandèmia de la covid-19 i d'una sequera extrema, cosa que va fer que la producció d'automòbils s'interrompés a escala mundial.

Per fomentar la diversificació, la UE ha començat a subsidiar les inversions estrangeres en cel·les de bateria i semiconductors a través de la llei europea de xips i l'aliança europea de bateries. Igual que passa als EUA amb la llei de reducció de la inflació i la llei CHIPS i ciència, aquestes mesures volen garantir que hi hagi prou proveïdors alternatius en cas d'un desastre climàtic o un conflicte geopolític.

Tot i això, malgrat aquests esforços, hi ha senyals que Europa ha començat a experimentar el seu propi "xoc de la Xina". El 2022, per primera vegada a la història, Alemanya va importar més automòbils i maquinària de la Xina dels que hi va exportar. Un estudi recent d'Allianz Research diu que la Xina ha superat Alemanya en sectors clau del mercat exportador global. Per exemple, el percentatge d'exportacions de maquinària i equipament de la Xina va augmentar un 29% el 2022, comparat amb el 15% d'Alemanya. Tot i que Alemanya encara és capdavantera en exportacions d'automòbils i equipaments de transport, amb un percentatge del 17% comparat amb el 9% de la Xina, el seu lideratge és cada cop menor.

Cotxes al port de Suzhou, a l’est de la Xina.

Això hauria d'alarmar els legisladors per dues raons. Primer, perquè perdre el lideratge en sectors crítics d'alta tecnologia representa una amenaça important per al model econòmic d'Alemanya. Segon, un "xoc de la Xina" europeu podria alimentar l'ascens de partits d'extrema dreta com Alternativa per a Alemanya (AfD).

El cas dels Estats Units hauria de servir de lliçó. El "xoc de la Xina" de començaments dels anys 2000 va tenir un impacte devastador a les regions manufactureres. Als treballadors afectats per la competència xinesa els resultava difícil trobar nous llocs de treball, i sovint havien d'acceptar salaris significativament més baixos. La caiguda de l'ocupació industrial va contribuir a una epidèmia de “morts per desesperació” –des de suïcidis i sobredosi de drogues fins a malalties hepàtiques relacionades amb l'alcoholisme– i va preparar l'escenari per a la victòria de Donald Trump a les presidencials del 2016.

Conscients d'això, els dirigents de la UE imposaran aranzels a les importacions de vehicles elèctrics xinesos. En un discurs recent, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va acusar la Xina de violar les normes de competència justa i de voler “inundar els nostres mercats amb cotxes elèctrics fortament subsidiats”. I la decisió del president nord-americà, Joe Biden, d'imposar un aranzel del 100% als vehicles elèctrics fabricats a la Xina probablement redirigirà les exportacions d'aquests vehicles xinesos dels Estats Units cap a Europa, cosa que no deixa alternativa als dirigents de la UE. En aquest escenari, els aranzels europeus podrien tenir el benefici addicional d'impulsar els fluxos d'IED xinesos cap a la UE, perquè els fabricants de cotxes xinesos podrien intentar eludir els aranzels construint noves fàbriques a Europa i venent vehicles elèctrics directament als consumidors europeus.

Però cal anar més enllà. Formant aliances amb empreses en economies tecnològicament avançades com la Xina, Taiwan, Corea del Sud i Israel, les empreses europees podrien tancar la bretxa de coneixement en els sectors del vehicle elèctric i digital, i augmentar els fluxos d'IED cap a la UE. Durant decennis, la Xina ha fet servir aquesta estratègia per convertir-se en líder mundial en tecnologies verdes, obligant les empreses occidentals que volien tenir accés al gegantí mercat xinès a formar empreses conjuntes amb fabricants domèstics.

Ara els rols s'han invertit: la Xina és actualment una economia tecnològicament avançada que busca accés al gran mercat de la UE per als seus vehicles elèctrics, i els països europeus no tenen l'experiència tècnica que cal per continuar sent competitius. Per impulsar els fluxos d'IED i millorar en competitivitat, la UE hauria d'aplicar enginyeria inversa a la política industrial de la Xina i exigir que els fabricants de vehicles elèctrics xinesos creïn empreses conjuntes amb companyies domèstiques a canvi de l'accés al mercat propi.

Copyright Project Syndicate

Dalia Marin és catedràtica d'economia internacional a la Universitat Tècnica de Múnic
stats