Europa ha de liderar la reconstrucció d'Ucraïna
Qui hauria de pagar la reconstrucció de postguerra d'Ucraïna? Poc després de la invasió russa, juntament amb un grup de coautors vam considerar que reconstruir el país costaria aproximadament entre 200.000 i 500.000 milions d'euros, i vam instar Europa que encapçalés l'esforç de recuperació. Després de més de 500 dies de mort i destrucció, els costos projectats probablement es deuen haver duplicat, com a mínim. Per tant, la necessitat que Europa hi intervingui i assumeixi una responsabilitat s'ha tornat cada cop més urgent.
Si bé els Estats Units també estan profundament involucrats en el futur d'Ucraïna, com ha demostrat el seu gegantí suport econòmic i militar al país, hi ha diverses raons per les quals Europa s'ha de posar al capdavant quant a la coordinació i finançament de la recuperació de postguerra del país.
En primer lloc, els interessos d'Europa estan més estretament alineats amb els d'Ucraïna. Si bé els Estats Units es van beneficiar enormement amb la caiguda del Mur de Berlín el 1989, els beneficis que en van treure els països europeus van ser molt més grans. De la mateixa manera, Europa hi té més a perdre amb un retorn a l'statu quo previ a la guerra, per no esmentar la creixent amenaça d'una escalada nuclear.
En segon lloc, els europeus han de prendre consciència que, fins i tot si el suport militar nord-americà per a Europa i Ucraïna seguís intacte després de les eleccions presidencials del 2024 –un gran si, atès l'estat actual de la política nord-americana–, la predisposició dels Estats Units a donar un suport financer a llarg termini probablement s'esvairà, independentment del resultat. Tant els demòcrates com els republicans cada cop adopten postures més populistes, i els populistes d'avui se centren essencialment en qüestions domèstiques. Els preocupa poc la resta del món.
En tercer lloc, la Unió Europea ja ha atorgat a Ucraïna la condició de candidat, reconeixent així que el país és part integral d'Europa i que hauria de formar part del bloc. Atès que Ucraïna molt probablement necessitarà una important dosi d'assistència tècnica per millorar els seus estàndards de governança i complir els requisits d'accés, la UE ha de fer tot el possible per accelerar aquest procés.
Així mateix, els països europeus s'han aprofitat de la despesa militar dels Estats Units durant dècades. Actualment, mesurant-ho pel percentatge del PIB, els Estats Units es gasten el doble que els estats membres de la UE en defensa nacional. Si els Estats Units poguessin reduir el pressupost militar a nivells europeus, s'estalviarien aproximadament 400.000 milions de dòlars l'any. Per contra, si Europa augmentés la despesa als nivells dels Estats Units, s'hi gastaria almenys 300.000 milions de dòlars més a l'any, amb la qual cosa n'hi hauria prou per pagar la reconstrucció d'Ucraïna i molt més. Aquesta quantitat cobriria amb escreix la porció que correspon a la UE de la reconstrucció de postguerra d'Ucraïna.
Per descomptat, només podem especular sobre si el president rus, Vladímir Putin, s'ho hauria pensat dues vegades abans d'atacar Ucraïna si Europa hagués augmentat les seves capacitats de defensa. Però un informe de l'Assemblea Nacional de França del febrer, que suggereix que el país esgotaria les seves municions en un lapse de setmanes en cas d'un conflicte armat intens, no inspira gaire confiança en la preparació militar dels països europeus. Tot i que el president francès, Emmanuel Macron, ha pres mesures per augmentar la despesa en defensa, aquestes mesures només busquen complir amb el llindar de l'OTAN del 2% del PIB.
Per què Europa gasta menys en la seva pròpia defensa que els Estats Units? Al seu brillant document del 1966 titulat “Una teoria econòmica de les aliances”, els economistes Mancur Olson i Richard Zeckhauser sostenien que els països més grans solen assumir un percentatge desproporcionat dels costos associats amb accions que serveixen al bé comú. Les irrisòries contribucions dels membres més petits de l'OTAN en són un exemple. Un país com el Canadà, per exemple, gasta només l'1,3% del PIB en defensa perquè sap que els Estats Units faran front a gran part de la càrrega, de manera que les fluctuacions en el seu modest pressupost de defensa són relativament insignificants.
Aquesta teoria està molt lluny de ser perfecta: com han demostrat els incendis forestals sense precedents d'aquest estiu, el govern canadenc tampoc vol gastar gaire en combatre incendis forestals. Però sí que ofereix una perspectiva de per què els Estats Units moltes vegades acaben pagant el compte per les necessitats de defensa nacional d'altres països.
De tota manera, un informe recent de l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial va subratllar que alguns països europeus, com França, Itàlia i Espanya, han contribuït a l'esforç bèl·lic ucraïnès. Si bé la UE ha promès recentment lliurar a Ucraïna 50.000 milions d'euros addicionals el 2027, només un terç d'aquests diners s'atorgaran en forma de subsidis directes. La resta seran préstecs que Ucraïna molt probablement no podrà tornar.
Sens dubte, la reconstrucció d'Ucraïna és un projecte gegantí i car, l'èxit del qual dependrà de molts factors, entre els quals el compromís de la mateixa Ucraïna d'implementar les reformes econòmiques necessàries. Però els països europeus han d'assumir la seva responsabilitat històrica de liderar aquest esforç, encara que això signifiqui un deute més gran i un creixement més lent per a les seves pròpies economies en el futur.
Copyright Project Syndicate