PROJECT SYNDICATE

Europa ha de fer front a Hongria i Polònia

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, amb el líder del partit governamental polonès, Jaroslaw Kaczynski.
i George Soros
20/11/2020
4 min

hongria i Polònia han vetat el pressupost d'1,15 bilions d'euros (1,4 bilions de dòlars) en set anys proposat per la Unió Europea i el fons de recuperació europeu de 750.000 milions d'euros. Els dos països serien els més beneficiats per aquest pressupost, però els seus governs s'oposen tenaçment a la condicionalitat basada en el respecte a l'estat de dret que la UE va aprovar a instàncies del Parlament Europeu. Saben que estan cometent violacions flagrants en aquest sentit i no volen pagar-ne les conseqüències.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El rebuig del primer ministre hongarès Viktor Orbán i, en menor mesura, del governant de facto de Polònia, Jarosław Kaczyński, no és tant al concepte abstracte d'estat de dret com al fet que per a ells suposa un límit pràctic a la corrupció personal i política. El veto és una jugada desesperada de dos infractors en sèrie.

És també una mesura inèdita que s'ha produït enmig d'un perillós augment de casos de covid-19 a Europa i ha generat confusió entre els representants d'altres països de la UE. Però superada la commoció, una anàlisi més minuciosa revela que hi ha una manera d'eludir el veto.

Les normes referides a l'estat de dret ja han estat aprovades. Si no hi ha acord sobre un nou pressupost, l'anterior (que caduca a finals de 2020) s'allarga un any. I d'acord amb aquest pressupost, Hongria i Polònia no rebran cap pagament perquè els seus governs violen l'estat de dret.

Així mateix, el fons de recuperació, anomenat Next Generation EU, es pot implementar usant un procediment de cooperació millorat, com ha proposat Guy Verhofstadt. Si la UE tria aquest camí serà possible eludir el veto d'Orbán-Kaczyński. La qüestió és si la UE (potser liderada per la cancellera alemanya Angela Merkel) podrà reunir la voluntat política necessària.

Soc un defensor decidit de la UE com a model de societat oberta basada en l'estat de dret. Pels meus orígens com a jueu hongarès, em preocupa particularment la situació a Hongria, on he estat actiu en l'àrea de la beneficència més de trenta anys.

Orbán ha construït a Hongria un elaborat sistema cleptocràtic amb l'objectiu de plomar el país. És difícil calcular quant s'han enriquit els seus familiars i amics, però molts d'ells s'han fet extremadament rics. Ara, Orbán pretén utilitzar la nova onada de covid-19 per modificar la Constitució d'Hongria i la llei electoral (un cop més) i convertir-se en primer ministre vitalici de manera constitucional. Una tragèdia per al poble hongarès.

Donaré alguns exemples dels lladronicis d'Orbán contra el poble hongarès. Ha transferit enormes sumes de diners públics a diverses fundacions privades que estan sota el seu control indirecte. Ara, mitjançant un astut truc constitucional, traurà aquests actius per sempre de l'esfera pública, de manera que per retornar-los al poble hongarès es necessitaria una majoria de dos terços al Parlament. Es tracta d'un total de gairebé 2.800 milions de dòlars.

En una sèrie de transaccions fraudulentes, empreses properes a Orbán van gastar-se gairebé mil milions de dòlars en la compra de més de 16.000 respiradors per a Hongria, xifra que supera amb escreix la quantitat de llits en sales de cures intensives i de personal mèdic que pugui gestionar aquests equips. Una anàlisi de dades de comerç internacional mostra que Hongria va ser el país de la UE que més va pagar a la Xina per respiradors (en algun moment va arribar a pagar més de cinquanta vegades la xifra d'Alemanya).

Una d'aquestes empreses també va obtenir una ordre de compra d'Eslovènia, el primer ministre de la qual, Janez Janša, és un estret aliat polític de Orbán. Cal que l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) investigui la possibilitat que la UE hagi estat víctima de frau. I també mereix investigació el recent contracte per a la compra de la vacuna russa, pel qual Hongria serà el primer país europeu en fer-la servir.

Mentrestant, Orbán busca eludir la rendició de comptes per aquestes accions i està prenent mesures per impedir que es repeteixi el que va passar en les eleccions municipals de 2019, quan el seu partit, Fidesz, va perdre el control del govern de Budapest i d'altres ciutats importants. Està fent tot el possible per privar Budapest de recursos financers, i va vetar la sol·licitud que la ciutat va fer al Banc Europeu d'Inversions d'un préstec per comprar nous vehicles de transport públic compatibles amb el distanciament social. Ja es preveu que al pressupost de Budapest per al 2021 hi faltaran uns 290 milions de dòlars. Situacions similars es donen en altres ciutats els governs municipals de les quals no estan sota control de Fidesz.

Els partits de l'oposició a Hongria estan intentant amb valentia desafiar Orbán a través de la creació d'una llista comuna de candidats per a les eleccions generals del 2022. Però les seves possibilitats d'èxit són limitades, perquè Orbán pot canviar les regles poc abans que arribin, cosa que ja ha fet diverses vegades. Ara té l'astuta intenció d'introduir els canvis a la llei electoral en el pitjor moment de la pandèmia, amb Budapest sota toc de queda i amb soldats patrullant els carrers.

A més, Orbán té un domini gairebé total sobre les àrees rurals, on resideix la major part de la població. Controla la informació que reben, i en molts pobles el vot no és secret. Que hi guanyi l'oposició és pràcticament impossible.

L'única que pot ajudar és la UE. Una manera de fer-ho, per exemple, és transferint els seus fons directament a les autoritats municipals, on encara hi ha una democràcia hongaresa en funcionament, a diferència del que passa a nivell nacional.

La UE no pot cedir pel que fa a les seves normes sobre el respecte a l'estat de dret. De com respongui al desafiament d'Orbán i Kaczyński dependrà la seva continuïtat com a societat oberta i fidel als seus valors fundacionals.

Copyright Project Syndicate

stats