Europa sense europeistes
En un llibre del 2012 titulat Los enemigos íntimos de la democracia, el pensador Tzvetan Todorov escrivia això: “Viure en una democràcia segueix sent preferible a la submissió a un estat totalitari, una dictadura militar o un règim feudal obscurantista. Però la democràcia, corcada pels seus enemics íntims, que ella mateixa engendra, ja no està a l'altura de les seves promeses. Aquests enemics semblen menys temibles que els d'ahir, que l'atacaven des de fora: no preveuen instaurar la dictadura del proletariat, no preparen un cop d'estat militar i no cometen atemptats suïcides en nom d'un déu despietat. Com que es disfressen de valors democràtics, poden passar inadvertits, però no per això deixen de ser un autèntic perill. Si no els oposem resistència, algun dia acabaran buidant de contingut aquest règim polític, i deixaran les persones desposseïdes i deshumanitzades”.
Dotze anys més tard, el dia sobre el qual advertia Todorov sembla haver arribat, o si més no trobar-se molt més a prop, com ho indiquen les eleccions europees d'aquest diumenge vinent. Segurament al pensador búlgar nacionalitzat francès, un gran europeista, l'alarmaria descobrir que no tan sols els enemics actuals de la democràcia es presenten, en efecte, com a demòcrates, sinó que es presenten com els vertaders demòcrates, disposats a aturar tot un seguit de perills extremadament greus que ells mateixos generen (o, tot sovint, inventen, mitjançant la seva inesgotable capacitat per a la demagògia i el relat fals). I molt més greu encara que això: el resultat que els antidemòcrates vagin rosegant les institucions democràtiques des de dins és que la democràcia deixa de ser vista per molta gent com un bé comú a protegir. A l'article de Carme Colomina en aquest diari podeu llegir com el suport constant a la democràcia va a la baixa en molts estats de la Unió Europea. La presència dels euroescèptics (és a dir: ultradretans, populistes i il·liberals) ja és molt gran al Parlament Europeu, i després de les eleccions de diumenge existeix el temor que puguin arribar a ser la segona força. Amb una participació que es pot preveure molt baixa en molts estats –com l'espanyol–, no és difícil preveure un panorama de replegament i involució, d'acord amb la tendència general arreu d'Occident.
Contràriament a aquells que (sovint des de les esquerres múltiples, o des de l'independentisme català) es queixen que Europa no ens serveix per a res, cal recordar sempre que el fet de pertànyer a la Unió Europea ens ha protegit durant molts anys de la ultradreta nacionalista espanyola i les seves tradicionals temptacions totalitàries. Al mes de novembre, entrevistat per Esther Vera, l'historiador i periodista Timothy Garton Ash (autor d'un assaig ben recomanable titulat, justament, Europa) advertia que la Unió Europea tal com la coneixem pot desaparèixer amb més facilitat del que segurament ens imaginem. La primera passa per impedir-ho és fer el gest europeista d'anar a votar, per intentar frenar que les institucions europees s'omplin d'antieuropeistes.
