Banderes de la Unió Europea
2 min

S'acosten les eleccions europees. A Espanya es votarà el 9 de juny, però no serà així en tots els països, perquè depenent dels seus propis calendaris civils, laborals i religiosos, s'ha establert un arc de tres dies, entre el 6 i el 9 de juny, per votar. Alguns països tenen dos dies per votar i en altres, depenent del territori, es canvia el dia, fins i tot dins del mateix país. També tenen a veure amb això les escasses colònies d'ultramar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sigui com sigui, aquestes eleccions seran decisives. Existeix un clar desencís dels europeus amb la Unió Europea, que es deu a la combinació de molts factors. Els primers problemes van aparèixer el 2008 arran de la crisi financera que va acabar arrossegant al deute sobirà de molts països. Recorden els homes de negre? Grècia, Portugal, Itàlia, la mateixa Espanya… D'altra banda, tenim la impressionant burocràcia, quantitat de normativa i obligacions de tota índole a la qual la UE està obligant els estats membres. Sí, d'acord, la norma protegeix. Però també bloqueja, dificulta i, en un món global, acaba per convertir-se en desavantatge competitiu en cas que la norma no sigui barrera d'entrada per a un país que no pertany a la Unió.

Tenim entre 720 i 751 europarlamentaris. El nombre oscil·la segons el nombre d'estats membres. En reunions de veïns amb 24 persones ja costa posar-se d'acord. Imaginin-se amb gairebé 800 polítics. Esclar, cal deixar-ho tot als pactes entre partits. I com que cada país té els seus, hem de posar-nos en mans de la ideologia. Dreta, extrema dreta, socialistes, comunistes…

En aquests moments, el malestar dels europeus és simple: immigració, impostos, dèficit democràtic, Ucraïna, lentitud i pèrdua d'influència en el món. La gent, quan les coses no funcionen, es posa nerviosa. I tendim a l'actitud del cop de puny a la taula. La temprança, el consens, el diàleg i altres formes pacífiques de govern se'n van en orris i es demana mà dura, disciplina, accions categòriques, lideratge, definició, rapidesa.

Per això la dreta i l'extrema dreta pugen en els sondejos i s'anticipa una Europa diferent. La gent vol veure resultats tangibles del que significa pertànyer a una UE. I ho demanarà a través dels extremismes. En aquest cas, conservadors. Però… Pot realment canviar la forma en què es governa la UE? Sortirà d’aquestes eleccions un veritable líder amb capacitat de canviar les coses?

Fernando Trias de Bes és escriptor i economista
stats