Eurodelta

Fa uns dies vaig sentir amb perplexitat com una breu descripció del projecte Eurovegas en un informatiu televisiu concloïa així: "un projecte previst en aquests terrenys propers a l'aeroport", mentre mostrava imatges agràries indeterminades. Ens semblaria del tot absurd, fora de lloc i d'una gran manca de coneixement si algú fes referència, posem per cas, a la Casa de l'Ardiaca de Barcelona com "aquell edifici a la vora d'un temple religiós grandot". Sortiria a l' APM ? Segur. Per contra, menystenir un àmbit estratègic de primer ordre és peccata minuta , o ni això.

El delta del Llobregat no és qualsevol cosa. Ha estat un servidor fidel durant segles per proveir la ciutat d'aigua i aliments, per a la industrialització, per a la conservació d'espais oberts a la vora de la densa àrea metropolitana de Barcelona.

Els serveis ambientals que forneix a una de les principals conurbacions urbanes d'Europa són fonamentals. El més evident, l'aigua. La conca del Llobregat rep, de mitjana, uns 3.200 hm/any en forma de precipitació. El cabal de la desembocadura del riu es de 530 hm/any. Ja es veu que la conca, sobretot els àmbits fluvials, són una esponja. Una part significativa de l'aigua infiltrada s'acumula a l'aqüífer del delta, un reservori subterrani de 100 hm. Hi ha 700 pous en funcionament que extreuen uns 50 hm/any, que serveixen sobretot per fornir d'aigua la indústria i el consum urbà.

La sobreexplotació, l'abocament de residus i el creixement periurbà l'havien posat al caire de l'abisme. Durant els darrers vint-i-cinc anys els industrials, els pagesos, les administracions públiques i els proveïdors d'aigua han treballat coordinadament i pacientment. Racionalitzant l'explotació, contenint l'avanç de la falca salina, creant el Parc Agrari, conservant els retalls dels espais naturals, recuperant el front litoral. Seny i inversió en un espai de valor estratègic incalculable en un entorn mediterrani.

De les 90.000 ha de la plana deltaica en restaven unes 4.300 de terres llaurades l'any 1962, un 5% del total. El Pla General Metropolità proposava normativament la preservació d'un 3%. Les ampliacions del port i l'aeroport i altres modificacions del pla des dels anys 80 fins avui, han fet que restin menys de 1.800 ha de terres llaurades, un 2% del total. La resta, espais ocupats pel teixit urbà i industrial del Baix Llobregat i els dos principals equipaments de connexió de Catalunya amb el món per aire i per mar.

En 100 anys hem reblit un territori estratègic. ¿No serem capaços ni de mantenir una minimíssima part de terres fèrtils i productives que forneixen Mercabarna i MercaVallès de productes d'horta de proximitat? Ara que, com que només són "uns terrenys propers a l'aeroport"... Insòlit.

Captar inversions internacionals per a Catalunya és crucial en aquest moment. Ara bé, sorprèn que optem per les estratègies del sud en comptes de les del nord. ¿Que no n'hem tingut prou? Potser que ens situéssim al mercat internacional amb un projecte de país sòlid i atractiu per a la innovació, que millorés la nostra resiliència ambiental i econòmica. Ara, entenc que no serà possible sense un canvi cultural profund que ens porti a valorar el nostre capital agronatural, els serveis ecosistèmics i la urgència d'un canvi de paradigma productiu.

Si tinguéssim clar que tenim un Eurodelta de primer nivell, del qual hem tret més suc del que ens corresponia, potser a ningú se li acudiria plantejar la transformació del darrer reducte agrari del Baix Llobregat, que ens hem polit en un parell de generacions.

Potser també caldrà que algun dia tots aquells ciutadans, professionals, empresaris, administradors públics i polítics que fa vint-i-cinc anys que treballen per recuperar i racionalitzar aquest àmbit -i d'altres- amb voluntat projectativa, amb tensions i diferències, però amb una línia comuna, obrin la boca per exigir un projecte de país compartit i sostenible en el temps.