'Eufòria' té biaix de gènere

La tercera gala d’aquesta temporada va fer molt evident un aspecte del talent show que ja s’havia notat en alguns programes i temporades anteriors. L’exigència coreogràfica amb les noies supera, amb escreix, la que es demana als nois. Divendres la prova inicial d’eliminació entre la Natàlia i el Jan va ser absolutament descompensada. Mentre a ella se li va demanar una coreografia coordinada amb un grup de ballarins amb un component afegit de teatralitat interpretativa amb el Shake it off, el Jan no va haver de moure els peus de lloc. De fet, aquest concursant no s’ha desplaçat ni mig metre quadrat sobre l’escenari en les tres gales que portem aquesta temporada.

Però és que en aquest últim programa el treball corporal i de resistència que demanaven les actuacions de l’Emmi, la Clàudia, la Sofia, l’Alèxia o la Jim no es pot comparar amb el que van haver de fer el Tomàs, que va cantar assegut en un tamboret, o el Domènec, que va passejar per l’escenari. L’únic noi que es va haver de moure més del que és habitual en el sector masculí va ser el Carlos. En els programes, en general, els nois solen tenir unes coreografies més breus i acotades que les que se sol demanar a les noies, més llargues, més complexes, amb molta més intensitat física i resistència, amb més precisió de moviments, amb més rigor en la coordinació amb els ballarins i, per tant, amb més demanda a nivell gimnàstic. I això no és una qüestió accessòria, perquè té una clara repercussió en la veu i el seu control, que és el factor important a valorar en el concurs. A la segona gala, les coreografies més exigents van ser les de la Carla, la Natàlia, l’Elena, l’Emmi i la Clàudia.

Aquesta exigència sobre el sector femení té molt a veure, també, amb els estereotips d’espectacle associats, en general, a les dones. Els cossos d’elles també estan molt més exposats que els cossos dels homes. Les habilitats físiques i les demandes aeròbiques en els moviments d’elles acostumen a estar vinculades a un vestuari més cenyit o lleuger. A Eufòria, aquesta també és una realitat. Aquest divendres, la Sofia, després d’una magnífica actuació, va voler aclarir que si estava ensenyant els mugrons amb un vestit transparent era per voluntat pròpia. Una elecció estilística perfectament lícita, lloable i en consonància amb la cançó. Però després va afegir “Hem de deixar de sexualitzar els cossos!” I aquesta és una altra història. Hi ha moltes actuacions a Eufòria que juguen, precisament, a sexualitzar els cossos. Està molt lligat a determinades coreografies i vestuari. Al capdavall, el programa reflecteix la realitat de la música comercial contemporània, en què, històricament, s’han sexualitzat més els cossos de les dones que els dels homes. Al programa també passa. I aquí és on Eufòria hauria d’intentar equilibrar més els rols. Així, es compensen els estereotips. I compensant els estereotips s’anivellen les exigències coreogràfiques. I d’aquesta manera, potser s’aconseguiria un concurs més just i sense biaix de gènere.