Eufemisme

El fem servir per no afrontar idees que ens neguitegen o ens fan por, per suavitzar el que pot ofendre i per fer que sembli acceptable el que no ho és.

El primer va molt lligat al mot tabú. Encara que ens vantem d'haver deixat de creure en el poder màgic -potencialment malèfic- de certes paraules, diem coses tan curioses com mal lleig o llarga malaltia per no dir càncer.

El segon posa guant de seda al cop de puny i arriba a forçar tant la llengua que genera confusió. La RAE, per exemple, admet que incierto vulgui dir alhora fals i poc clar, legitimant així que al Congrés es puguin acusar de dir mentides sense desprestigiar-se tant. És el mateix cas de no ser de rebut, bàrbar castellanisme que els nostres polítics adopten per no dir és inadmissible.

Un exemple del tercer és dir foc amic al que causa morts i ferits en el propi bàndol. I no és gens casual que l'inventés l'exèrcit dels Estats Units.

L'eufemisme popular és un reflex de com som, però quan té un autor concret és sovint una forma de propaganda que els mitjans no haurien de vehicular cegament si pretenen informar.

Intervenció humanitària és l'ús de la força militar d'un estat o estats contra un altre per evitar que s'hi segueixin violant drets humans. Però és tan difícil determinar si el que la motiva són els interessos dels estats agressors o de la població civil del país agredit, que quan passem de militar a humanitària podem estar contribuint a propagar un eufemisme de la pitjor mena.