ETA entra i surt de la campanya
El “vostè és més generós amb els botxins que amb les víctimes” que li etzibà Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez fa uns dies al Senat és un revival del hit “vostè traeix els morts” de Mariano Rajoy a José Luis Rodríguez Zapatero. Demostra la incomoditat del PP amb la fi d’ETA i amb la substitució de les “armes pels escons” que preconitzava el mateix Aznar o amb el mantra que es pot defensar qualsevol idea en absència de violència. De fet, no satisfets amb el rendiment electoral que han extret de l’exhumació del cadàver d’ETA, la dreta política i mediàtica espanyola, com que encara som en campanya, ha menyspreat la decisió de Bildu de descartar com a candidats a regidor set condemnats per delictes de sang com a “contribució a la pau i a la convivència”.
Una altra cosa és que, vist amb perspectiva, la decisió de l'agrupació abertzale fos un error, un gest d'insensibilitat que podia provocar dolor en les víctimes i ser instrumentalitzat pel PP, Vox i els seus corifeus mediàtics, a més de donar ales a la justícia. La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha gratat en els seus arxius després d'una consulta de l'associació de víctimes Dignitat i Justícia per comprovar si els candidats havien complert les seves penes de presó i d’inhabilitació. Un fet del qual no dubtava ni la mateixa Covite, el col·lectiu de víctimes del terrorisme que va denunciar la presència d'exetarres entre les 283 llistes que la coalició presenta al País Basc i Navarra.
Otegi ha fet bé. Els antecedents de la justícia espanyola són els que són. Recordo com si fos ara que el 2011, durant la darrera etapa del govern Zapatero (!), l'Advocacia de l'Estat va presentar amb el suport de la Fiscalia General de l'Estat una demanda davant del Suprem per anul·lar les candidatures de Bildu a les eleccions municipals, entenent que es tractava d'una formació successora de Batasuna, il·legalitzada el 2003, en aplicació de la llei de partits polítics. L’argument llavors fou que el seu “rebuig a la violència” no era més que un moviment tàctic per eludir les prohibicions existents. Va haver de ser el Tribunal Constitucional, per sis vots a favor i cinc en contra, qui anul·lés la decisió del Suprem instigada pel PSOE: segons l’alt tribunal, “a diferència del que ha passat en supòsits similars anteriors (el 2003, el 2004, el 2005, el 2007 i el 2009), no hi ha elements que acreditin l'existència d'enllaços personals, d'ordre financer o de suport material entre ETA i el partit il·legalitzat Batasuna i la coalició aquí recurrent, cosa que va ser rellevant en aquells casos”.
I és que, no s’oblidi, des de l'entrada en vigor de la llei de partits polítics el 2002 es van extremar les “cauteles” per evitar que les mateixes persones que havien format part de les llistes de Batasuna, formació il·legalitzada el març del 2003, poguessin integrar altres candidatures en processos electorals. De fet, l’ombra d’aquell devessall de mesures anti-Batasuna encara està molt present en el nostre ordenament i, encara que no estaven concebudes per a això, han estat la font utilitzada per suspendre els diputats que havien de ser jutjats per l’1-O o en les tristament cèlebres declaracions d’inelegibilitat sobrevinguda per part de la JEC contra Torra, Juvillà o Borràs.
Ara, però, el que és rellevant és que ETA va abandonar definitivament la lluita armada l'octubre del 2011. I que Bildu ha concorregut des de llavors a les diferents eleccions i fins i tot ha esdevingut un aliat conjuntural del PSOE en el poder. I això és decisiu perquè, més enllà de la rellevància política d’aquest fet, aquest hauria estat el gran argument jurídic per intentar desmuntar la bastida muntada pel Suprem el 2011: que els candidats de Bildu eren “testaferros d'ETA” i que podrien “accedir a una informació política i administrativa que una vegada en mans del grup terrorista pogués ser emprada per a les seves finalitats delictives”, i després, com a electes, podrien “establir una línia de govern afavoridora dels fins terroristes”. No cal dir que aquesta afirmació ara hauria estat hilarant.
Això a banda, cal tenir en compte que la llei electoral preveu com una de les causes d'inelegibilitat sobrevinguda el fet d’estar complint condemna, element que desapareix un cop complerta la pena de presó i la d’inhabilitació. I, pel que fa a la mesura, encara més dràstica, d'il·legalitzar Bildu, d’acord amb l'article 9.3 de la llei de partits polítics (“incloure regularment als seus òrgans directius o a les seves llistes electorals persones condemnades per delictes de terrorisme que no hagin rebutjat públicament els fins i els mitjans terroristes”), resulta evident que només és aplicable en un context d’activitat armada i d'eventual identificació dels membres d’un partit amb els objectius i els ideals d’una organització d’aquestes característiques. Si no hi ha violència política, Bildu no pot promoure la violència.
