ETA 'amaitu da'

"Sospesa les opinions, no les comptis", deia Sèneca reivindicant el coratge de defensar el pensament i l'opinió pròpies encara que sigui un arriscat exercici en solitud. Recomanava fugir del gregarisme i la comoditat que procura l'assentiment de la majoria que t'envolta. Fugir del pensament de l'entorn i reivindicar els matisos és difícil quan les posicions es polaritzen i quan les idees es banalitzen i són qualificades, de manera simplista, com el bé i el mal. El bé per a la causa pròpia i el mal per a l'aliena, òbviament. Quan el contrincant és percebut com l'enemic i quan el diàleg esdevé impossible, o s'entén com una debilitat, s'alimenta l'odi que durant dècades es va imposar per les armes i per la força de l'Estat al País Basc. La violència no té cap utilitat ni va més enllà de l'embrutiment moral i de les idees defensades amb el dolor propi i aliè. ETA ha trigat a entendre-ho i a posar punt final a una història que va començar en un entorn de dictadura. Després de centenars de morts, milers de víctimes i dècades de terror, ETA, avui, s'ha acabat ('amaitu da'). Caldran dècades per tancar les cicatrius i reconciliar els silencis i l'odi, per recuperar els matisos i ser capaços de dialogar lliurement. El govern del PP parla de victòria, però s'equivoca si pretén traslladar la realitat basca a la catalana. Catalunya sempre ha sabut que les seves eines són la democràcia i el civisme, molt més difícils de derrotar.