A la porta del lavabo d’homes de l’empresa pública hi apareix un cartell d’un color rosat clar, amb unes lletres, en rosat fosc, que diuen: “Què et passa? Que tens la regla?” A baix, en lletres més petites, també de rosat fosc, hi llegim: “Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones”. A dalt, a mà esquerra, hi ha el símbol de gènere femení, però amb un puny tancat a dins de la rodona (és una mà dreta, veiem), com a senyal de lluita. Els símbols de gènere, el de la rodona amb la creu (que simbolitza el planeta Venus), per a les dones, i el de la rodona amb la fletxa (que simbolitza el planeta Mart), per als homes, es fan servir des de fa segles, i actualment n’hi ha d’altres que simbolitzen intersexe o transgènere. El cartell –en veig d’altres amb altres frases– fa referència al comentari, menyspreador, que una dona pot rebre després de segons quina reacció. En trobaria, d’equivalents masculins? Potser sí. “Vas mal follat”?
Haig de dir, però, que el cartell em sorprèn molt i podria ser titllat de discriminatori. A l’empresa, la majoria de dones no estan en edat fèrtil i, per tant, cap dels homes de l’empresa se sentirà interpel·lat, perquè cap d’ells haurà dit una frase així en l'última dècada. Seria millor posar un cartell que digués “Què et passa? Que estàs menopàusica?” Però és que una frase així cap home de l’empresa la diria, perquè seria titllat d’edatista. En canvi, moltes dones –entre les quals em compto– sí que la fan servir. “Ni te m’acostis, que estic menopàusica” o “Nena, et veig molt menopàusica, avui”. Es diu en un sentit irònic, per indicar que estàs trista, afamada, acalorada, esbojarrada, despistada o tot a la vegada. Que és un dret inalienable que una té, el d’estar així, des del moment en què es passa la vida, des que neix fins que mor, amb un apòsit de cel·lulosa entre les cames.
