Llegeixo a l’ARA que el nou amo de Twitter enviarà un correu als treballadors per dir-los si estan acomiadats. "És necessari per garantir l'èxit", ha dit. I quan diu "èxit" no vol dir “sortida”, tot i que també.
En fi, ser acomiadat per correu no és digne ni del mètode Grönholm, però ja s’entén que a un amo li fa pal rebre el treballador (o dropo) i dir-li que no cal que torni, que gràcies. En aquest sentit, els autònoms som un gran avantatge. A nosaltres, justament, el que ens passa és que ens envien el correu perquè anem a treballar i, per tant, si es cansen de nosaltres, el que fan és no enviar-nos-el. Pot fer deu anys que fem feina diària, com a autònoms, per a una empresa, que si demà no volen que hi siguem, només s’han de fer els suecs.
Ara bé, que en Musk, que va anar a treballar amb una pica de lavabo per fer-se el simbòlic, faci una cosa tan poc creativa com enviar un correu per acomiadar els treballadors que s’acaba de comprar, és lleig. Trobo que, com a mínim, el que hauria hagut de fer és regalar-los una capsa de cartró, també simbòlica. Una capsa de cartró per fer-los avinent que havien d’anar-hi posant les característiques fotos de la família, així com el no menys característic gerro lleig.
Què faran aquests treballadors quan rebin el correu? Només se m’acut una cosa, sincerament. Jo si em trobés al seu cas –quin cas més terrible, quedar-se sense manutenció– faria això: llegiria el correu, empassaria saliva, m’eixugaria les llàgrimes i, tot seguit, agafaria el telèfon. Buscaria el símbol blau de l’ocellet. I faria una piulada, que començaria dient: “M’han fotut fora de la feina. Obro fil”. I a esperar retuits, fadrins i fadrines.
